Mas, després del seu discurs davant el Consell Nacional. Foto: Júlia Pérez/ACNAhir al matí Artur Mas ho va voler deixar ben clar als quadres del seu partit, "si se'ns nega la veu i el vot, l'últim recurs legal que em queda com a president és convocar unes eleccions en forma de consulta". És a dir, que contempla, en el supòsit que "l'Estat no accepti o no toleri" una consulta celebrar el que s'anomenan eleccions plebiscitàries.
Ara bé, Mas ha anat més enllà aquest dissabte recordant que "a vegades hem confiat massa en la bona fe i la bona voluntat de l'adversari". Una prevenció per tal que catalunya i les seves pretensions no tornin a sortir escaldades. Una prevenció que ha precedit a l'avís de la possibilitat, remota, però possibilitat, que l'Estat suspengui unes eleccions plebiscitàries. "Poden il·legalitzar un partit que proposi matar gent, però no aquells que plantegen un debat democràtic", ha advertit Mas per afegir que "si aquest fos el cas, no vull ni pensar que passaria".
L'advertència de Mas no és pas casual. De fet, a Presidència de la Generalitat són conscients que l'estat prepara altres plans B. En aquest sentit, i tal i com va publicar Nació Digital, l'advocacia de l'Estat ja va plantejar la possibilitat de suspendre unes eleccions al Parlament si tenien aquest caire. "Mai unes eleccions autonòmiques poden tenir caràcter constituent", advertia la impugnació de l'advocacia de l'Estat a la Declaració de Sobirania.
Per altra banda, una de les possibilitats que valoren tècnics del ministeri de Justícia és, en cas d'una convocatòria electoral, aplicar la "il·legalització" amb una interpretació extensiva –o modificació que no permeti dubtes- de la Llei de Partits 6/2002 d'aquelles formacions que defenssesiin una virtual declaració unilateral d'independència, com ara CDC, ERC i CUP.
