El paper de l'Ajuntament de Barcelona en la celebració del referèndum de l'1 d'octubre encara està envoltat d'una nebulosa. I això succeeix per dos motius: primer, perquè els fets de la tardor del 2017 són objecte de judici al Tribunal Suprem i d'investigació en altres instàncies judicials, i el relat en resulta condicionat; i, segon, perquè la relació entre l'independentisme i els comuns ha estat certament complicada. La qüestió, però, s'han convertit en un element de campanya després que el candidat d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, afirmés que l'1 d'octubre es va fer a Barcelona "malgrat la no implicació" del govern d'Ada Colau. Jaume Asens, el dirigent de l'Ajuntament de Barcelona que més proper s'ha manifestat a les tesis independentistes, ha criticat aquest diumenge les paraules de Maragall. "Vam fer el mateix que els municipis governats per ERC", ha dit en un fil de comentaris a Twitter.

Els comuns han repetit en campanya que el govern municipal ha estat "ferm" en la defensa del dret a decidir i en la denúncia de la repressió. La mateixa Colau, en l'entrevista a NacióDigital d'aquest diumenge, afirmava que l'Ajuntament de Barcelona "ha estat la institució catalana que més ha actuat perquè no hi hagi impunitat amb les càrregues policials de l'1 d'octubre". Però Asens s'ha pronunciat de forma més contundent i ha relatat, en la seva resposta a Maragall a les xarxes socials, que el govern Colau es va comprometre tant o més que altres consistoris independentistes per fer possible la votació.