26
de juny
de
2020, 12:20
Actualitzat:
14:19h
Tres pàgines -dues de preàmbul- i sis punts. Així és la lletra petita de la proposta -avançada ahir per diversos mitjans i a la qual ha tingut accés NacióDigital- que han enviat Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig a la direcció del PDECat per tal de reordenar l'espai de Junts per Catalunya (JxCat). Els tres presos i l'exiliat a Brussel·les, que van compartir Govern en la recta final cap al referèndum, van ser nomenats en el congrés del PDECat del 2018, ara farà dos anys, per encaminar la relació amb la Crida, que encara no s'ha concretat. I posen damunt la taula una assemblea constituent de JxCat al mateix temps que situen el debat sobre la dissolució del partit -clau de la negociació- al cap de sis mesos de la creació del nou instrument.
En essència, els quatre exconsellers apunten que cal posar en marxa, en primer lloc, un comitè d'organització d'una assemblea constituent de JxCat, en la línia del que ja s'estava parlant durant el mes de març. De fet, aquesta proposta es va tractar en una reunió celebrada hores abans de la declaració de l'estat d'alarma en presència de David Bonvehí, que de moment no avala íntegrament la proposta enviada a la direcció. Aquesta assemblea constituent hauria de comptar amb la participació de tots els càrrecs electes "i de totes aquelles persones que han confiat en JxCat i en el president Carles Puigdemont des del 21-D del 2017 i que entenen l'1-O com un mandat polític a culminar". La Crida sempre ha defensat "sumar persones, no sigles".
Siguin associats -mantenen els impulsors- d'organitzacions ja existents -la Crida i el PDECat- o "persones sense filiació política" que s'inscriurien a través dels mitjans disposats pel comitè d'organització. Aquesta assemblea hauria d'escollir el president de JxCat -previsiblement Puigdemont, per bé que al partit situen com a peça clau Jordi Sànchez, líder de la Crida i puntal de la negociació- i una direcció executiva nacional amb aquests càrrecs: organització d'estratègia política, relacions internacionals, comunicació, finances, relacions amb les cambres, món municipal i sectorials.
En un termini que inferior als tres mesos, la direcció hauria de proposar i aprovar un sistema organitzatiu que permeti crear el consell nacional i defineixi cada quan s'ha de reunir l'assemblea i com validar les decisions davant la militància. La nova cúpula, en aquest sentit, hauria de proposar i aprovar la "metodologia" per elaborar les llistes de JxCat, que haurien de ser ratificades pel consell nacional i, després, pels militants. Es tracta d'un sistema de primàries que Sànchez ja va defensar ahir en una entrevista a RAC1 en la qual va augmentar la pressió sobre el PDEcat.
Què passa si hi ha un avançament electoral abans de la celebració del primer consell nacional? El punt sisè de l'acord assegura que seria la direcció de JxCat l'encarregada de "proposar, aprovar i fer pública en el termini no superior a un mes" una metodologia per elaborar els programes electorals i confeccionar les llistes. Cada vegada que hi ha hagut comicis s'han produït tensions entre el PDECat i Puigdemont, que ha optat per perfils independents i no sempre ha situat dirigents amb carnet als llocs més alts.
Pel que fa a la dissolució del partit, que ocupa l'últim paràgraf de la proposta, el redactat és el següent: "Passats sis mesos de la creació de JxCat, consolidat aquest nou espai polític, el consell nacional del PDECat, a proposta de la direcció executiva nacional, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l'organització, decisió que en darrera instància adoptarà l'assemblea nacional". "Més enllà, durant aquest període transitori, el PDECat prendrà les decisions que corresponguin de cara a la doble militància", remarca el text just al final.
La fórmula enviada per part de Rull, Turull, Puig i Forn a la direcció és el que es debat, precisament, aquest matí a la direcció del PDECat. Bonvehí i el seu entorn no l'acaben de validar, i assenyalen que s'assembla a la proposta que ja es va fer el 2018 en el congrés que va desembocar en l'adeu de Marta Pascal i en la constatació que Puigdemont aspirava a controlar el partit per dissoldre'ls a la Crida. Els presos i exiliats, en tot cas, asseguren a la segona pàgina de la proposta que la coalició és la "pitjor de les formes" perquè podria "cronificar i perpetuar" els problemes existents fins ara.
En essència, els quatre exconsellers apunten que cal posar en marxa, en primer lloc, un comitè d'organització d'una assemblea constituent de JxCat, en la línia del que ja s'estava parlant durant el mes de març. De fet, aquesta proposta es va tractar en una reunió celebrada hores abans de la declaració de l'estat d'alarma en presència de David Bonvehí, que de moment no avala íntegrament la proposta enviada a la direcció. Aquesta assemblea constituent hauria de comptar amb la participació de tots els càrrecs electes "i de totes aquelles persones que han confiat en JxCat i en el president Carles Puigdemont des del 21-D del 2017 i que entenen l'1-O com un mandat polític a culminar". La Crida sempre ha defensat "sumar persones, no sigles".
Siguin associats -mantenen els impulsors- d'organitzacions ja existents -la Crida i el PDECat- o "persones sense filiació política" que s'inscriurien a través dels mitjans disposats pel comitè d'organització. Aquesta assemblea hauria d'escollir el president de JxCat -previsiblement Puigdemont, per bé que al partit situen com a peça clau Jordi Sànchez, líder de la Crida i puntal de la negociació- i una direcció executiva nacional amb aquests càrrecs: organització d'estratègia política, relacions internacionals, comunicació, finances, relacions amb les cambres, món municipal i sectorials.
En un termini que inferior als tres mesos, la direcció hauria de proposar i aprovar un sistema organitzatiu que permeti crear el consell nacional i defineixi cada quan s'ha de reunir l'assemblea i com validar les decisions davant la militància. La nova cúpula, en aquest sentit, hauria de proposar i aprovar la "metodologia" per elaborar les llistes de JxCat, que haurien de ser ratificades pel consell nacional i, després, pels militants. Es tracta d'un sistema de primàries que Sànchez ja va defensar ahir en una entrevista a RAC1 en la qual va augmentar la pressió sobre el PDEcat.
Què passa si hi ha un avançament electoral abans de la celebració del primer consell nacional? El punt sisè de l'acord assegura que seria la direcció de JxCat l'encarregada de "proposar, aprovar i fer pública en el termini no superior a un mes" una metodologia per elaborar els programes electorals i confeccionar les llistes. Cada vegada que hi ha hagut comicis s'han produït tensions entre el PDECat i Puigdemont, que ha optat per perfils independents i no sempre ha situat dirigents amb carnet als llocs més alts.
Pel que fa a la dissolució del partit, que ocupa l'últim paràgraf de la proposta, el redactat és el següent: "Passats sis mesos de la creació de JxCat, consolidat aquest nou espai polític, el consell nacional del PDECat, a proposta de la direcció executiva nacional, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l'organització, decisió que en darrera instància adoptarà l'assemblea nacional". "Més enllà, durant aquest període transitori, el PDECat prendrà les decisions que corresponguin de cara a la doble militància", remarca el text just al final.
La fórmula enviada per part de Rull, Turull, Puig i Forn a la direcció és el que es debat, precisament, aquest matí a la direcció del PDECat. Bonvehí i el seu entorn no l'acaben de validar, i assenyalen que s'assembla a la proposta que ja es va fer el 2018 en el congrés que va desembocar en l'adeu de Marta Pascal i en la constatació que Puigdemont aspirava a controlar el partit per dissoldre'ls a la Crida. Els presos i exiliats, en tot cas, asseguren a la segona pàgina de la proposta que la coalició és la "pitjor de les formes" perquè podria "cronificar i perpetuar" els problemes existents fins ara.