Les gaites, les faldilles, el whisky, Braveheart, Trainspotting i, sobretot, el monstre del llac Ness... Els escocesos cauen bé a tot arreu. Tant és així que fins i tot els espanyols, si no fos per culpa dels catalans, també simpatitzarien amb la identitat escocesa, més encara quan s'oposa a l'imperi que els humilia des de Trafalgar. Per raons semblants, a França hi ha una afecció enorme pels adversaris dels seus antics competidors imperials. Tant és així que, en la pròxima aventura, Astèrix i Obèlix -en el primer àlbum sense la signatura d'Albert Uderzo- travessaran el canal fins contactar amb els pictes, els guerreres tribals avantpassats dels actuals escocesos. Jean-Yves Ferri, el nou guionista, ja ha advertit que la qüestió de la independència hi apareixerà "subtilment". Poció màgica per al referèndum.
Escòcia basa la seva demanda en una identitat fortíssima i és per això que, en general, el món s'ho mira amb simpatia. Internament, el sobiranisme escocès utilitza a fons el petroli i un gran arsenal de raons de tipus econòmic, però això són arguments secundaris de cara a l'opinió pública internacional, que percep els escocesos com a una nació que té dret a la plenitud política.
El contraexemple és la Padània, generalment considerada un invent de la Lliga Nord per negociar una millor posició fiscal dins de l'estat italià. El sobiranisme català, per tant, ha de fer un esforç per fer de la llengua, la cultura i la identitat la font essencial de dret polític, almenys a nivell internacional. El greuge fiscal pot donar rèdits electorals, i més si és notori, però no confereix legitimitat als ulls del món.
