20
de juny
del
2018
Actualitzat
el
21
de juny
a les
10:19h
Només li faltaven els repics de tambors. "O li donem l'alcaldia al PSC o segueix governant la CUP". La bancada socialista aguantava la respiració. Ell, conscient de tenir en exclusiva el botó nuclear, controla els tempos. Les càmeres a punt. Palpissos de dits a punt de teclejar un titular. Es recrea en aparentar que desfulla la margarida. "El govern de Sabater ha humiliat els veïns que no compartim la seva ideologia". I tot seguit: "El PSC no té ni la confiança dels veïns ni la nostra". La bancada socialista segueix empassant saliva quasi sense parpellejar. De cop i volta, la sentència trampa: "En aquests moments els 10 regidors no estem en condicions de donar suport al senyor Pastor". I demana un recés-agonia de 15 minuts. Queda clar que Xavier García Albiol porta la batuta.
Desconcert, esbufecs de desesperació i pèrdua de nervis. "Pocavergonya!", etziba el regidor de la CUP José Téllez. "Va home, va!", criden els regidors de govern alçant les mans com si d'un atracament es tractés. A fora, a la plaça, no saben si hi ha quelcom a celebrar. O no. Álex Pastor veu passar de llarg, per segons, l'alcaldia. Els deu representants populars esperen en silenci i impassibles. El regidor socialista Rubén Guijarro aconsegueix arrencar un fil de veu per exigir que no està permès cap recés. Però la mesa d'edat està en mans del PP, així que recés. Albiol té el seu entreacte.
Un pes que cau a plom
Pastor espera dret. Es grata la barbeta, el cap. Sua. 38 anys. Crescut al barri de Sant Roc. Pare de dues nenes. Bregat a les joventuts socialistes. De funcionari a alcalde en tan sols tres anys. "Si és amb tres regidors, amb tres, no tenim por", havia dit durant la presentació de la moció de censura. Però allà estava ara Albiol per deixar clar que si a algú ha de témer és a ell. Més enllà de tirar-li en cara les seves "ocurrències i infantilisme", el pes de la responsabilitat queia a plom sobre les espatlles de Pastor al compàs del recital del líder del PP quan li recordava que amb tres representants ha de gestionar 18 regidories, sis districtes, sis empreses municipals i quatre organismes municipals. Tot plegat mentre ell amb deu regidors ho fiscalitzarà, ha subratllat, des de l'oposició. El govern de Sabater, ha dit, ha oblidat "la gent normal" dels barris. A veure què pensa fer Pastor amb aquesta "gent normal", l'adverteix.
El socialista aspirant a alcalde s'empassa els retrets, l'exhibició de supremacia i l'espectacle ordit pel líder del PP de la mateixa manera que s'ha exhibit amnèsic amb les campanyes per "netejar" Badalona d'immigrants. Ni ha dit ni piu per defensar-se ni ha retret res del llegat dels populars a la ciutat. Els necessita per rebre la vara d'alcalde. I Albiol ho sap i li fa pagar. Perquè en realitat ell voldria ser l'alcalde, però Miquel Iceta això no hagués permès. Com a venjança ell serà la mà que bressola el govern. I Pastor sembla prendre'n consciència en aquests 15 minuts.
Sí, sí que passen
Per si no li queda prou clar, Téllez li diu versionant Mariano Rajoy: "És Albiol qui escull l'alcalde i és l'alcalde el que vol que Albiol sigui l'alcalde". Dolors Sabater ho remata: "Albiol l'està humiliant, és una manera de deixar clar a tothom que aquí qui mana és el PP". El recés es fa etern, fins que el líder del PP decideix que l'agonia és suficient. Els seus regidors prenen de nou posicions. Ni somriuen ni arrufen el front. Cap gest, ca ganyota. Ni gestos. A votar i punt. La popular Rosa Bertran verbalitza el primer sí. Però no és fins que Albiol es pronuncia que tothom ho dona per fet. Un sí que assaboreix. Perquè sap que expulsa Sabater, perquè sap que a Pastor li espera el que el líder del PP vol que sigui una penitència de deu mesos fins que ell pugui tornar a ser alcalde. Així almenys ho espera. "No! No passaran!", vota Téllez. Però sí, sí que passen. Almenys ara.
Ara sí. Sabater, que abans del ple assegurava sentir-se "forta" mentre enfilava escales amunt cap a la sala de plens, deixa de ser alcaldessa. Ara sí que Pastor veu complert el seu objectiu. Amb permís d'Albiol i Ciutadans fent de comparsa. "Ista, ista, ista, Badalona socialista", celebra la militància del PSC quasi en la intimitat. Albiol surt aviat de l'Ajuntament amb pas airós i absolutament impermeable als crits de desenes de veïns. Qui sap si a Pastor li pesa més el fet de respirar alleugerit -ja és alcalde- o el vertigen de saber que l'alè d'Albiol estarà a cada passa que intenti fer, que la seva serà una actuació acotada. Aplaudiments i crits. A voltes més crits que aplaudiments. A voltes més aplaudiments que crits. Tot plegat, l'assaig de la gran funció del 2019.
Desconcert, esbufecs de desesperació i pèrdua de nervis. "Pocavergonya!", etziba el regidor de la CUP José Téllez. "Va home, va!", criden els regidors de govern alçant les mans com si d'un atracament es tractés. A fora, a la plaça, no saben si hi ha quelcom a celebrar. O no. Álex Pastor veu passar de llarg, per segons, l'alcaldia. Els deu representants populars esperen en silenci i impassibles. El regidor socialista Rubén Guijarro aconsegueix arrencar un fil de veu per exigir que no està permès cap recés. Però la mesa d'edat està en mans del PP, així que recés. Albiol té el seu entreacte.
Un pes que cau a plom
Pastor espera dret. Es grata la barbeta, el cap. Sua. 38 anys. Crescut al barri de Sant Roc. Pare de dues nenes. Bregat a les joventuts socialistes. De funcionari a alcalde en tan sols tres anys. "Si és amb tres regidors, amb tres, no tenim por", havia dit durant la presentació de la moció de censura. Però allà estava ara Albiol per deixar clar que si a algú ha de témer és a ell. Més enllà de tirar-li en cara les seves "ocurrències i infantilisme", el pes de la responsabilitat queia a plom sobre les espatlles de Pastor al compàs del recital del líder del PP quan li recordava que amb tres representants ha de gestionar 18 regidories, sis districtes, sis empreses municipals i quatre organismes municipals. Tot plegat mentre ell amb deu regidors ho fiscalitzarà, ha subratllat, des de l'oposició. El govern de Sabater, ha dit, ha oblidat "la gent normal" dels barris. A veure què pensa fer Pastor amb aquesta "gent normal", l'adverteix.
El socialista aspirant a alcalde s'empassa els retrets, l'exhibició de supremacia i l'espectacle ordit pel líder del PP de la mateixa manera que s'ha exhibit amnèsic amb les campanyes per "netejar" Badalona d'immigrants. Ni ha dit ni piu per defensar-se ni ha retret res del llegat dels populars a la ciutat. Els necessita per rebre la vara d'alcalde. I Albiol ho sap i li fa pagar. Perquè en realitat ell voldria ser l'alcalde, però Miquel Iceta això no hagués permès. Com a venjança ell serà la mà que bressola el govern. I Pastor sembla prendre'n consciència en aquests 15 minuts.
Sí, sí que passen
Per si no li queda prou clar, Téllez li diu versionant Mariano Rajoy: "És Albiol qui escull l'alcalde i és l'alcalde el que vol que Albiol sigui l'alcalde". Dolors Sabater ho remata: "Albiol l'està humiliant, és una manera de deixar clar a tothom que aquí qui mana és el PP". El recés es fa etern, fins que el líder del PP decideix que l'agonia és suficient. Els seus regidors prenen de nou posicions. Ni somriuen ni arrufen el front. Cap gest, ca ganyota. Ni gestos. A votar i punt. La popular Rosa Bertran verbalitza el primer sí. Però no és fins que Albiol es pronuncia que tothom ho dona per fet. Un sí que assaboreix. Perquè sap que expulsa Sabater, perquè sap que a Pastor li espera el que el líder del PP vol que sigui una penitència de deu mesos fins que ell pugui tornar a ser alcalde. Així almenys ho espera. "No! No passaran!", vota Téllez. Però sí, sí que passen. Almenys ara.
Ara sí. Sabater, que abans del ple assegurava sentir-se "forta" mentre enfilava escales amunt cap a la sala de plens, deixa de ser alcaldessa. Ara sí que Pastor veu complert el seu objectiu. Amb permís d'Albiol i Ciutadans fent de comparsa. "Ista, ista, ista, Badalona socialista", celebra la militància del PSC quasi en la intimitat. Albiol surt aviat de l'Ajuntament amb pas airós i absolutament impermeable als crits de desenes de veïns. Qui sap si a Pastor li pesa més el fet de respirar alleugerit -ja és alcalde- o el vertigen de saber que l'alè d'Albiol estarà a cada passa que intenti fer, que la seva serà una actuació acotada. Aplaudiments i crits. A voltes més crits que aplaudiments. A voltes més aplaudiments que crits. Tot plegat, l'assaig de la gran funció del 2019.