Aquest dijous s’ha publicat la darrera enquesta de l’any del CEO. No es tracta d’un dels esperats Baròmetres d’Opinió Pública (BOP) publicats trimestralment –el darrer es va publicar tan sols fa un mes– sinó d’una Enquesta sobre context polític a Catalunya. Com a tal, la metodologia emprada per fer l’enquesta és per via telefònica en comptes de presencial com en el cas dels BOP (és un mètode considerablement més barat) i el nombre d’enquestats supera de poc el miler, en contraposició amb els 1.500 dels baròmetres. Ateses aquestes circumstàncies doncs i, donat que el darrer dels BOP encara és ben recent, ens hem d’agafar els resultats amb certa prudència.

[blockquote]Els favorables a que Catalunya esdevingués independent representen el 45,2%,en front del 46,9% dels contraris, una diferència que queda lluny de ser estadísticament significativa[/blockquote]
Amb tot, si ens fixem en el suport a la independència, hi ha dos titulars principals per donar. En primer lloc, si observem l’evolució en el suport a que Catalunya esdevingui un estat independent (la pregunta que ens permet aproximar-nos més als hipotètics resultats d’un referèndum com el previst al setembre malgrat no comptar amb l’opció de l’abstenció) l’enquesta ens confirma, un altre cop, que hi ha un empat tècnic entre les dues opcions. En efecte, segons el CEO, els favorables a que Catalunya esdevingués independent representen el 45,2%, enfront del 46,9% dels contraris, una diferència que queda lluny de ser estadísticament significativa.

En segon lloc, si ens fixem en la preferència territorial dels individus (quin model de relació entre Catalunya i Espanya volen: una regió, una comunitat autònoma com en l’actualitat, el federalisme o la independència) veiem que, en aquest cas, el suport a la independència sí que cau: des del darrer BOP aquest valor passa del 38,9% al 36,1%; si agafem una major perspectiva observem que entre el 2015 i el 2016 el suport a la independència com a preferència territorial ha fluctuat dins del marge normal de les enquestes, si bé amb una certa tendència a la baixa. Aquesta darrera enquesta en tot cas ha consolidat aquest patró.   
Com podem explicar aquest decaïment en el suport a la independència? Aquesta no és una pregunta fàcil de respondre i pot portar a moltes especulacions, la gran majoria d’elles difícils de comprovar des d’un punt de vista empíric. De tota manera, però, l’evolució de les dades del CEO en els darrers mesos i anys ens pot donar una certa idea de què és el que ha pogut passar. En efecte, n’hi ha prou en mirar quina és la preferència territorial (recordem: el model de relació entre Catalunya i Espanya) entre aquelles persones que estan a favor que Catalunya esdevingui un nou estat. A simple vista aquest exercici podria semblar una mica absurd: les persones que volen que Catalunya esdevingui un estat independent mostraran una preferència territorial inequívoca per la independència. Ara bé: és així? No, ni molt menys.

[blockquote]El cert és que mentre que el suport a un estat propi es manté, sembla ser que hi ha determinats individus que malgrat votarien "sí" en un referèndum passen a mostrar-se més favorables al model d’estat federal[/blockquote]
El següent gràfic mostra quin és el suport a la independència com a preferència territorial entre aquelles persones que volen que Catalunya esdevingui un estat. Com assenyala la línia més fosca, la gran majoria de persones que volen que Catalunya sigui un estat tenen com a primera preferència la independència, tot i que el suport ha variat al llarg del temps. De fet, el juny del 2011 poc més de la meitat de les persones que volien que Catalunya fos un estat independent tenien com a primera preferència territorial la independència. El valor, tanmateix, va pujar tot coincidint amb l’increment al suport a la secessió (les barres de fons del gràfic), arribant a un màxim del 90% a mitjans 2014.

A partir d’aleshores aquesta xifra s’ha mantingut constant al voltant del 85%, si bé la darrera enquesta ens mostra una sorprenent caiguda al 79%. No descartant que aquest gran canvi pugui venir (almenys parcialment) explicat per un simple miratge estadístic (les futures enquestes ens hauran de confirmar com de robusta és aquesta tendència) el cert és que mentre que el suport a un estat propi es manté, sembla ser que hi ha determinats individus que malgrat votarien que sí en un referèndum passen a mostrar-se més favorables al model d’estat federal (que puja del 22,4% al 25,2% des del darrer BOP).

Des d’un punt de vista especulatiu es podria argumentar, doncs, que davant les dificultats de plantejar un referèndum sobre la independència pel desacord amb l'Estat, determinats individus agafen una posició “pragmatista” i passen a donar suport a una alternativa política que consideren que generarà menys enfrontament directe entre les parts. Això, en un últim mes molt marcat per la constant judicialització de l’independentisme, hauria pogut tenir certa rellevància per explicar el decaïment.   Tanmateix, des d’un punt de vista igualment especulatiu es podria afirmar que la judicialització de l’independentisme i les amenaces del govern espanyol no són rellevants per explicar aquesta tendència i que, per contra, aquest cert patró a la baixa caldria contextualitzar-lo en un moment de decaïment del "procés", després d’una frenètica activitat des de 2012.

Segons aquesta perspectiva doncs, la reactivació de la demanda d'un referèndum (amb la consegüent negativa de l’estat) i els preparatius per dur a terme una consulta homologable a nivell internacional, conjuntament amb una nova campanya explicativa sobre el model de país a construir i els beneficis d’un estat propi, tornaria a reactivar aquelles persones que tot i ser properes a la idea d’un estat propi tenen com a primera preferència territorial l’estat federal.