Herribert Barrera Foto: Jordi Play/El Temps

Han marxat un home i un caràcter difícils de comparar. Heribert Barrera no ha pogut superar una embòlia de la qual, inicialment, semblava que se'n sortiria i ha traspassat a l'Hospital de Barcelona. Tenia 94 anys i ha conservat una lucidesa absoluta fins al final dels seus dies. No només això, sinó que ha mantingut el seu compromís cívic i polític fins al darrer moment. Ell va ser un dels expresidents que van encapçalar la gran manifestació del 10 de juliol de l'any passat i, un any després, encara va adreçar-se als manifestants que commemoraven l'esdeveniment. Va ser el seu últim discurs.

Barrera era fill de Martí Barrera, conseller de Treball i diputat al Congrés per ERC durant la República . Va marxar a l'exili el 1939 i des de diversos destins -bàsicament França i els Estats Units- va treballar pel manteniment del partit republicà com a organització efectiva. En tornar a Catalunya, va ser elegit secretari general d'ERC i va ser el candidat a la presidència de la Generalitat en les primeres eleccions del 1980. Després de la victòria de Jordi Pujol va conformar una majoria parlamentària que li va proporcionar la presidència del Parlament de Catalunya reconstituït.

Diversos resultats electorals negatius van acabar descavalcant-lo del lideratge del partit. Tot o així, mai no va abandonar la militància republicana, malgrat discrepar obertament de la línia que va decidir el partit de col.laboració amb el PSC. Durant els últims temps se'l va considerar pròxim a Reagrupament i, en qualsevol cas, sempre va optar per la constitució d'un front únic independentista.ç

- Heribert Barrera, a Nació Digital