M'alegra especialment que comenci a organitzar-se la societat civil de l'espai unionista. Com és obvi -igual com passa a Escòcia, per exemple- hi ha arguments seriosos per inclinar-se pel vot negatiu. De fet, el més important és tenir en compte que tant els que proposen anar cap a un estat propi com els que tenen per projecte quedar-se a Espanya ho fan moguts per la recerca del bé comú, no pas per perjudicar els altres.

Ara bé, perquè el debat sigui seriós i honest cal que els arrenglerats amb l'unionisme respectin unes mínimes regles de joc. I la principal és que totes dues opcions han de tenir les mateixes possibilitats de realitzar-se políticament. I això implica que els espanyolistes, als quals els pressuposo una total vocació democràtica, no poden utilitzar la força de l'estat com a garantia de victòria del seu projecte de Catalunya per la via dels fets. No es pot obrir un debat honest si el final anunciat és un Madrid locuta, causa finita.

I una segona observació, des de la cordialitat. L'independentisme dibuixa una relació diàfana entre Catalunya i Espanya com a estadi final d'un itinerari polític. Però no tinc gens clara quina és la relació jurídica i política que proposen els unionistes. Aparentment, el PP opta per mantenir Catalunya com a autonomia de règim comú però, per contra, sembla que Ciutadans i el PSC reclamen un sistema federal. Hi ha alguna proposta mínimament articulada? En cas contrari, hi serà?

En fi, sóc conscient que l'unionisme arriba tard a aquest debat i que encara està en fase d'articulació. En qualsevol cas, benvinguts si són honestos. Però, si us plau, si només es tracta d'aplaudir el que faci l'estat, no ens facin perdre el temps.