23
d'agost
de
2021, 19:53
Actualitzat:
24
d'agost,
19:43h
La crisi afganesa, amb la retirada dels Estats Units i l'entrada triomfant dels fonamentalistes talibans a Kabul, ha desfermat un gran debat sobre com quedarà afectada la correlació de forces global. Estem davant de la fi de l'imperi nord-americà? Seran Rússia i la Xina els guanyadors d'un nou cartipàs mundial? Potser l'episodi no és més que una batalla més d'un gran joc que ha d'oferir una radiografia més completa de la realitat.
Els esdeveniments a l'Afganistan sí que han tingut el seu efecte en la política espanyola i, en bona part, n'han capgirat el guió. La portada del diariThe Washington Postdel 19 d'agost passat va mostrar, des de dins, un avió de les forces aèries espanyoles, el primer que va enlairar-se del sòrdid aeroport de Kabul per endur-se espanyols i afgans. La imatge tenia més implicacions de les que podia semblar en la política espanyola. Aquí en teniu cinc claus.
1. Espanya es reforça en el nucli dur de la UE
El govern espanyol ha situat la base de Torrejón de Ardoz com un centre neuràlgic del passadís humanitari europeu per acollir refugiats del país de l'Àsia Central. Dissabte passat va ser un dia de glòria per Pedro Sánchez. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, van acompanyar el president espanyol en la visita que van fer a Torrejón, convertit en un hub del servei d'acció exterior de la UE.
Tant Von der Leyen com Michel van elogiar explícitament Pedro Sánchez pel paper jugat per Espanya en l'operació d'evacuació de Kabul. La dirigent alemanya fins i tot va dir que l'actuació de Madrid simbolitzava "l'ànima europea". El fet que Michel pertanyi a la família liberal i Von der Leyen a la popular encara dona més relleu a l'escena de Torrejón. Ni que sigui per un moment, Sánchez va aconseguir posicionar-se en el primer rengle del poder de la UE.
2. Biden reconeix Sánchez
El mateix dissabte, el president dels Estats Units, Joe Biden, va trucar el líder del PSOE per parlar de la crisi i de com podien actuar conjuntament. Van acordar l'ús de les bases nord-americanes de Rota i Morón per acollir afganesos col·laboradors dels EUA en la seva sortida del seu país.
Aquest cop, tots dos dirigents sí que van conversar, i durant més de 20 minuts. D'aquesta manera, Sánchez es va treure l'espina clavada des del 14 de juny, quan en la cimera de l'OTAN, el president espanyol amb prou feines va poder aparèixer al costat de Biden uns segons mentre tots dos avançaven cap a una de les sessions de treball.
3. Fer les paus amb el Marroc
L'agost també ha dut una clara distensió entre Madrid i Rabat, després del xoc que van protagonitzar tots dos països arran de la crisi a Ceuta. L'estat espanyol va tornar centenars de menors al Marroc, en una decisió que va despertar noves tensions amb els socis de govern de Podem. Però el rei Mohamed VI va rubricar fa dos dies el nou clima en una declaració en què s'obria a una relació "inèdita" amb Madrid. Això entronca amb el que pot ser una revalorització del paper del Marroc en l'àmbit internacional després de la crisi afgana. Un país aliat a Occident en el món àrab és un capital polític que Rabat farà voler.
4. Més ortodòxia en política exterior
La nova fase de la crisi afganesa ha coincidit amb l'arribada a Exteriors del nou ministre José Manuel Albares, que va substituir Arancha González Laya en l'àmplia remodelació del govern efectuada per Sánchez el juliol passat. Albares pertany a la carrera diplomàtica i és considerat un ortodox en relacions exteriors. De fet, ja s'ha notat la seva mà en la represa de bones relacions amb Rabat. Aquests dies, el ministre ha estat ben present a Torrejón, acollint en persona les persones refugiades. Albares es proposa que Madrid guanyi posicions a Washington i a Brussel·les, en un moment en què l'euroescèptic Janez Jansa, primer ministre d'Eslovènia, ocuparà la presidència de la UE i ja ha mostrat reticències a la política d'acollida de refugiats.
5. Un Casado amb el pas canviat
El perdedor, fins ara, dels esdeveniments d'aquest agost ha estat el líder del PP, Pablo Casado, que ho fia tot a un discurs intransigent contra Sánchez. La setmana passada, fins i tot es va abraonar davant la imatge del president espanyol en una reunió de coordinació en què es veia que el mandatari portava unes espardenyes. El fet que Sánchez trigués uns dies a aparèixer va servir perquè el PP refermés el to dur per mostrar un executiu superat pels esdeveniments.
El relat de la dreta espanyola és la d'un president desprestigiat al món i que no és capaç de complir els percentatges de vacunació promesos, malgrat l'alt grau de compliment exhibit. L'evolució dels esdeveniments en la plana internacional, en canvi, no corrobora la visió del PP. La conversa de Sánchez amb Biden i l'escenificació de la cúpula de la UE fent costat al líder socialista a Torrejón deixa Casado amb un pam de nas.
Els esdeveniments a l'Afganistan sí que han tingut el seu efecte en la política espanyola i, en bona part, n'han capgirat el guió. La portada del diariThe Washington Postdel 19 d'agost passat va mostrar, des de dins, un avió de les forces aèries espanyoles, el primer que va enlairar-se del sòrdid aeroport de Kabul per endur-se espanyols i afgans. La imatge tenia més implicacions de les que podia semblar en la política espanyola. Aquí en teniu cinc claus.
1. Espanya es reforça en el nucli dur de la UE
El govern espanyol ha situat la base de Torrejón de Ardoz com un centre neuràlgic del passadís humanitari europeu per acollir refugiats del país de l'Àsia Central. Dissabte passat va ser un dia de glòria per Pedro Sánchez. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, van acompanyar el president espanyol en la visita que van fer a Torrejón, convertit en un hub del servei d'acció exterior de la UE.
Tant Von der Leyen com Michel van elogiar explícitament Pedro Sánchez pel paper jugat per Espanya en l'operació d'evacuació de Kabul. La dirigent alemanya fins i tot va dir que l'actuació de Madrid simbolitzava "l'ànima europea". El fet que Michel pertanyi a la família liberal i Von der Leyen a la popular encara dona més relleu a l'escena de Torrejón. Ni que sigui per un moment, Sánchez va aconseguir posicionar-se en el primer rengle del poder de la UE.
2. Biden reconeix Sánchez
El mateix dissabte, el president dels Estats Units, Joe Biden, va trucar el líder del PSOE per parlar de la crisi i de com podien actuar conjuntament. Van acordar l'ús de les bases nord-americanes de Rota i Morón per acollir afganesos col·laboradors dels EUA en la seva sortida del seu país.
Aquest cop, tots dos dirigents sí que van conversar, i durant més de 20 minuts. D'aquesta manera, Sánchez es va treure l'espina clavada des del 14 de juny, quan en la cimera de l'OTAN, el president espanyol amb prou feines va poder aparèixer al costat de Biden uns segons mentre tots dos avançaven cap a una de les sessions de treball.
3. Fer les paus amb el Marroc
L'agost també ha dut una clara distensió entre Madrid i Rabat, després del xoc que van protagonitzar tots dos països arran de la crisi a Ceuta. L'estat espanyol va tornar centenars de menors al Marroc, en una decisió que va despertar noves tensions amb els socis de govern de Podem. Però el rei Mohamed VI va rubricar fa dos dies el nou clima en una declaració en què s'obria a una relació "inèdita" amb Madrid. Això entronca amb el que pot ser una revalorització del paper del Marroc en l'àmbit internacional després de la crisi afgana. Un país aliat a Occident en el món àrab és un capital polític que Rabat farà voler.
4. Més ortodòxia en política exterior
La nova fase de la crisi afganesa ha coincidit amb l'arribada a Exteriors del nou ministre José Manuel Albares, que va substituir Arancha González Laya en l'àmplia remodelació del govern efectuada per Sánchez el juliol passat. Albares pertany a la carrera diplomàtica i és considerat un ortodox en relacions exteriors. De fet, ja s'ha notat la seva mà en la represa de bones relacions amb Rabat. Aquests dies, el ministre ha estat ben present a Torrejón, acollint en persona les persones refugiades. Albares es proposa que Madrid guanyi posicions a Washington i a Brussel·les, en un moment en què l'euroescèptic Janez Jansa, primer ministre d'Eslovènia, ocuparà la presidència de la UE i ja ha mostrat reticències a la política d'acollida de refugiats.
5. Un Casado amb el pas canviat
El perdedor, fins ara, dels esdeveniments d'aquest agost ha estat el líder del PP, Pablo Casado, que ho fia tot a un discurs intransigent contra Sánchez. La setmana passada, fins i tot es va abraonar davant la imatge del president espanyol en una reunió de coordinació en què es veia que el mandatari portava unes espardenyes. El fet que Sánchez trigués uns dies a aparèixer va servir perquè el PP refermés el to dur per mostrar un executiu superat pels esdeveniments.
El relat de la dreta espanyola és la d'un president desprestigiat al món i que no és capaç de complir els percentatges de vacunació promesos, malgrat l'alt grau de compliment exhibit. L'evolució dels esdeveniments en la plana internacional, en canvi, no corrobora la visió del PP. La conversa de Sánchez amb Biden i l'escenificació de la cúpula de la UE fent costat al líder socialista a Torrejón deixa Casado amb un pam de nas.