Els penedesencs, entrevistats per la televisió japonesa. Foto: QS/ND

Aquesta nit, Déu ha estat abertzale. Euskal Herria Bildu tancava la seva campanya electoral de Donostia en un dia de pluja intensa i emprenyadora. Però a les set de la tarda, com un gest gairebé diví, la pluja s'ha aturat. Una clariana temporal s'ha instal·lat còmodament a la plaça de la Constitució, com si la Divina Providència parés l'orella a les darreres paraules electorals de Laura Mintegi, la candidata a lehendakari d'EHBildu. El públic, fidel i extremadament educat, no ha brandat cap ikurriña i sí dues estelades. La metàfora dels nostres dies, o les perversions que té la història.

En un míting sobri, amb un escenari de format auster amb colors de ludoteca pija cobert per una carpa, Mintegi ha signat l'encomana final d'una campanya sobtada per la sorpresa catalana. Amb un discurs només en euskera -ha utilitzat el castellà en una brevíssima intervenció-, Mintegi ha recordat que els votants d'EHBildu no són votants, sinó que són "activistes" d'una causa confinada fins fa poc a la clandestinitat.

Mostrant un independentisme moderat i finalista -una solució per acabar amb la crisi- ha insistit en recordar que EHBildu no s'acaba la nit electoral de diumenge sinó que ha de ser un moviment catalitzador obert a tots els formats que existeixin. A poc a poc i bona lletra per complir amb la consigna de guanyar la majoria social, l'hegemonia.

El tancament de campanya d'EHBildu, antítesi del que es considera una festa a l'americana, ha servit per reblar la percepció que els abertzales busquen el cobejat "centre polític" a través del camí de la moderació. Cap estridència, cap sortida de to, cap estirabot. Correcció acadèmica i amb la mirada posada amb això que fan i que han fet els escocesos i els catalans, sobretot els catalans.

De fet, les úniques banderes que s'han vist voleiar han estat dues estelades. Una d'estel vermell i l'altra d'estel blanc -no fos cas- que cofois aixecaven en Jaume i en Norbert, dos xicots del Penedès que han aterrat per Euskadi a veure la campanya. Tanta és la influència catalana que la televisió japonesa, de ruta per Donostia per informar sobre les eleccions basques, ha entrevistat amb tots els honors els dos penedesencs.

I si resta algun dubte sobre com Catalunya marca l'agenda, un tal Josep Maria, de Canet, de vacances a la ciutat, l'ha aclarida. "Aquesta senyora (Laura Mintegi) és clavada a Muriel Casals", ha sentenciat, amb la confiança que els catalans només es tenen quan han traspassat l'Ebre.

Sia com sia, Bildu fa política i posats en la gestió de molts ajuntaments després de les darreres municipals, juga a buscar el centre amb un independentisme pragmàtic. El centre que en un partit sobiranista es pot definir en el llarg camí cap enlloc. De moment, cap ikurriña i dues estelades.