La història contemporània és generosa en la creació de conceptes. Un dels més repetits és el que la CIA va batejar cap els anys cinquanta del segle passat com "blowback". Aquest terme defineix aquelles operacions que surten per la culata. És a dir, operacions encobertes que acaben provocant l'efecte contrari al desitjat. D'exemples n'hi ha molts. Pakistan, Iran, Bin Laden o el gran exemple de Vietnam, provocat quan Truman va deixar tirat Ho Txi Min després d'haver resistit als japonesos.

L'unionisme no sap ni què és això del "blowback". Entre altres coses perquè els que anhelen una unitat indissoluble de l'Espanya postfeixista pateixen un defecte de base clamorós: la prepotència. Una condició humana que no tolera l'empatia i, per tant, no necessita d'educació, ni d'unes normes de joc net ni d'una necessitat de conèixer el perquè han aparegut de cop uns adversaris que no volen compartir amb ells res més que el veïnatge. Considera que no li cal. Per això és maleducat i irrespectuós. Per això, falta amb impunitat al respecte, utilitza la infàmia impunement, amenaça, se'n fot i considera que la mentida és més legítima que la democràcia.

No conèixer el concepte "blowback" és el gran avantatge del sobiranisme. L'odi, que és el nivell superlatiu de la prepotència, no els permet veure que tot el que estan fent, fins i tot, exprement el cas Pujol, se'ls gira en contra. De fet, l'ínclit president de Sociedad Civil Catalana, el senyor Bosch, ho va advertir aquesta setmana en una cadena amiga, la COPE. "Són molt hàbils els nacionalistes", clamava desesperat. No, benvolgut Bosch, són vostès que no en tenen ni idea.