01
de març
de
2023, 14:40
Actualitzat:
14:50h
Al final de sessió definitiva del judici per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Laura Borràs ha optat per fer ús de l'última paraula. "He estat en un procés de llibertat vigilada", s'ha queixat, al mateix temps que ha denunciat el "mal" i "dolor" de caràcter "innecessari" contra ella i contra els seus durant tot el procés. "Se 'ha perjudicat personalment i políticament", ha apuntat Borràs, que ha fet servir el concepte de "lawfare" i de "persecució política". També ha remarcat que ha rebut una "sentència diària" en forma de "pena de telenotícies", perquè el judici és "contra" ella, durant el qual se l'ha "trinxat", "criminalitzat" i també "caricaturitzat". Una intervenció dura, emocional, en la qual també ha volgut clarificar que en cap moment "renunciarà" a la "lluita independentista". "No he malversat ni defraudat mai", ha indicat, mentre es queixava que això s'hagués fet servir per suspendre-la com a presidenta del Parlament quan se li va obrir judici oral. Aprofitant aquest gir argumental, també ha aprofitat per denunciar l'existència de "desercions" en el marc de l'independentisme.
Borràs ha definit com a "mutant" la causa, i ha assenyalat que l'únic "beneficiat" de la seva tasca va ser la ILC, perquè va fer-hi una feina "ingent" que la comunitat literària "coneix i reconeix". "Com que ha estat un judici d'intencions, de males intencions, s'ha volgut donar aparença de delicte allà on no n'hi ha. S'ha presentat com a irregular allò que és permès. M'acusen d'una suposada falsificació d'uns documents que no he falsificat i que no eren necessaris per contractar. Encara tinc moltes preguntes sense resposta", ha apuntat la presidenta de Junts. També s'ha preguntat per què va "desaparèixer" el portal de la Institució i per què s'han "vulnerat drets de manera constant". En aquest punt ha estat interrompuda per Jesús María Barrientos, que li ha retret que fes servir arguments tècnics ja exhibits per la defensa.
"Considero molt rellevant explicar com he viscut la vulneració de drets", ha rebatut Borràs, que ha lamentat que "part de la opinió pública" pensi que se l'estigui jutjant per fragmentar contractes. "Es busca una condemna injusta", ha assenyalat la líder de Junts, que ha considerat "èticament reprovable" el canvi en la defensa dels altres dos acusats. "Només demano un moment, després d'aquestes vuit sessions, per compartir com em sento després d'anys sotmesa a un judici públic permanent. M'he endut una sentència diària en forma de pena mediàtica i de telenotícies", ha apuntat la presidenta suspesa del Parlament. "Se m'ha trinxat, criminalitzat i caricaturitzat, amb interès per presentar-me com a corrupta", ha assenyalat Borràs, que s'ha definit com a "íntegra", assumint conferències gratuïtes i feines sense cost.
En cap moment, en tot cas, Borràs ha entrat en els detalls de la causa. No s'ha referit -al llarg dels 16 minuts que ha durat la intervenció- als correus electrònics que l'incriminarien, ni tampoc als procediments administratius. Sí que ha citat autores com Mercè Rodoreda o bé personatges històrics com Martin Luther King. Quan ha fet referències al moment que viu el procés català o ha intentat proferir crítiques als socis independentistes, Barrientos ha tornat a aixecar la veu per demanar-li que acabés amb rapidesa. De fet, l'ha instat a allargar només durant tres minuts més la intervenció. El seu equip de defensa ha acabat protestant.
L'advocat defensor ha assenyalat que s'han "filtrat" elements del cas per construir una "aparença de culpabilitat", de manera que el tribunal no ha complert amb el "dret a un judici just". "S'ha de garantir per tenir una societat democràtica", ha apuntat Boye, que ha citat l'extradició fallida de Lluís Puig des de Bèlgica, argumentada en base a la presumpció d'innocència. El criteri belga, ha dit, va ser assumit pel Tribunal Suprem perquè no va formar part de les qüestions prejudicials. "Només vostès, i ningú més que vostès, poden garantir un judici just a Borràs emparant la seva presumpció d'innocència", ha remarcat Boye.
El lletrat defensor també ha carregat amb duresa contra el pacte amb la Fiscalia que han subscrit els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, perquè ha afectat el "dret a defensa" de la presidenta suspesa del Parlament. Aquest dret també s'ha vist vulnerat, segons Boye, per com es va obtenir el material de l'ordinador d'Herrero quan hi van entrar els Mossos d'Esquadra. L'advocat ha indicat que no hi ha "cap dada" que avali l'informe final de la Fiscalia sobre la implicació de Borràs en l'origen dels contractes, també a nivell interpretatiu. L'actuació del ministeri públic, ha dit, també ha vulnerat drets de la defensa de Borràs.
Boye ha posat de manifest que s'ha "deshumanitzat" la presidenta de Junts, i que se l'ha investigat per la seva posició. Això explicaria, per tant, les paraules clau que es van fer servir a l'hora d'escorcollar el material informàtic trobat a casa d'Herrero. "Es van incomplir els protocols forenses per garantir la seva integritat", ha ressaltat l'advocat, que ha fet seu l'argument dels pèrits de la defensa sobre el hash del material intervingut, que segons van ressaltar en la jornada de dilluns podia suggerir una intervenció del que es va obtenir. Ha destacat, en aquest sentit, que és com si no hi hagués coincidència d'ADN en un cos humà.
En el tram central de la intervenció, Boye ha carregat tant contra Assumpta Pagespetit -exadministradora de la ILC que va incriminar Borràs pel fraccionament- com contra Herrero, perquè sosté que el seu testimoni s'ha d'agafar "amb pinces". En el primer cas, del de Pagespetit, ha apuntat que tenia el "deure de denunciar", i que no existeix el "principi jeràrquic" en aquesta situació. "Des de Nuremberg no es veia tanta gent dient que només complia ordres", ha apuntat l'advocat, fent una comparativa en els judicis contra el nazisme. A l'exadministradora de la Institució, segons Boye, li ha entrat "por" durant el judici.
Prèviament, la Fiscalia ha presentat les conclusions definitives. Ha decidit mantenir la petició de pena per a la presidenta de Junts, que s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació, pel presumpte fraccionament i adjudicació a dit de 18 contractes menors a un conegut seu, l'informàtic Herrero, que per presentar alguns pressupostos hauria col·laborat amb l'empresari Pujol. El judici quedarà vist per a sentència aquest mateix migdia i la sentència es preveu que arribi el mes de març.
Tal com s'esperava, la Fiscalia ha rebaixat les peticions de pena per a Isaías Herrero i Andreu Pujol, que van confessar els fets i incriminar Borràs en compliment del pacte assolit amb el ministeri fiscal poc abans de l'inici de la vista oral. Herrero, que va reconèixer els fets el primer dia de judici, s'enfrontava a una pena de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació, i a una multa de 72.000 euros, pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Amb el canvi, les fiscals demanen per a l'informàtic dos anys de presó i sis anys i quatre mesos d'inhabilitació, i una multa. D'aquesta manera, Herrero esquivaria la presó en cas de condemna, perquè la condemna per tràfic de drogues -una circumstància que ha aparegut en el judici- està suspesa.
Borràs ha definit com a "mutant" la causa, i ha assenyalat que l'únic "beneficiat" de la seva tasca va ser la ILC, perquè va fer-hi una feina "ingent" que la comunitat literària "coneix i reconeix". "Com que ha estat un judici d'intencions, de males intencions, s'ha volgut donar aparença de delicte allà on no n'hi ha. S'ha presentat com a irregular allò que és permès. M'acusen d'una suposada falsificació d'uns documents que no he falsificat i que no eren necessaris per contractar. Encara tinc moltes preguntes sense resposta", ha apuntat la presidenta de Junts. També s'ha preguntat per què va "desaparèixer" el portal de la Institució i per què s'han "vulnerat drets de manera constant". En aquest punt ha estat interrompuda per Jesús María Barrientos, que li ha retret que fes servir arguments tècnics ja exhibits per la defensa.
"Considero molt rellevant explicar com he viscut la vulneració de drets", ha rebatut Borràs, que ha lamentat que "part de la opinió pública" pensi que se l'estigui jutjant per fragmentar contractes. "Es busca una condemna injusta", ha assenyalat la líder de Junts, que ha considerat "èticament reprovable" el canvi en la defensa dels altres dos acusats. "Només demano un moment, després d'aquestes vuit sessions, per compartir com em sento després d'anys sotmesa a un judici públic permanent. M'he endut una sentència diària en forma de pena mediàtica i de telenotícies", ha apuntat la presidenta suspesa del Parlament. "Se m'ha trinxat, criminalitzat i caricaturitzat, amb interès per presentar-me com a corrupta", ha assenyalat Borràs, que s'ha definit com a "íntegra", assumint conferències gratuïtes i feines sense cost.
En cap moment, en tot cas, Borràs ha entrat en els detalls de la causa. No s'ha referit -al llarg dels 16 minuts que ha durat la intervenció- als correus electrònics que l'incriminarien, ni tampoc als procediments administratius. Sí que ha citat autores com Mercè Rodoreda o bé personatges històrics com Martin Luther King. Quan ha fet referències al moment que viu el procés català o ha intentat proferir crítiques als socis independentistes, Barrientos ha tornat a aixecar la veu per demanar-li que acabés amb rapidesa. De fet, l'ha instat a allargar només durant tres minuts més la intervenció. El seu equip de defensa ha acabat protestant.
Els arguments de Boye
Abans del torn d'última paraula, el seu advocat, Gonzalo Boye, ha fet aquesta afirmació: "Hem passat de l'a por ellos a l'a por ella". En l'arrencada, Boye ha carregat amb duresa contra Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per la seva "manca d'imparcialitat" en la causa. L'advocat s'ha mostrat "pertorbat" per les circumstàncies en què s'ha desenvolupat el camí cap a la vista oral, i ha posat l'accent en estendre una ombra de dubte sobre si el judici haurà estat just. Pel que fa al contingut concret de les acusacions, ha insistit que els fets resumit per la Fiscalia no són "delictius".L'advocat defensor ha assenyalat que s'han "filtrat" elements del cas per construir una "aparença de culpabilitat", de manera que el tribunal no ha complert amb el "dret a un judici just". "S'ha de garantir per tenir una societat democràtica", ha apuntat Boye, que ha citat l'extradició fallida de Lluís Puig des de Bèlgica, argumentada en base a la presumpció d'innocència. El criteri belga, ha dit, va ser assumit pel Tribunal Suprem perquè no va formar part de les qüestions prejudicials. "Només vostès, i ningú més que vostès, poden garantir un judici just a Borràs emparant la seva presumpció d'innocència", ha remarcat Boye.
El lletrat defensor també ha carregat amb duresa contra el pacte amb la Fiscalia que han subscrit els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, perquè ha afectat el "dret a defensa" de la presidenta suspesa del Parlament. Aquest dret també s'ha vist vulnerat, segons Boye, per com es va obtenir el material de l'ordinador d'Herrero quan hi van entrar els Mossos d'Esquadra. L'advocat ha indicat que no hi ha "cap dada" que avali l'informe final de la Fiscalia sobre la implicació de Borràs en l'origen dels contractes, també a nivell interpretatiu. L'actuació del ministeri públic, ha dit, també ha vulnerat drets de la defensa de Borràs.
Boye ha posat de manifest que s'ha "deshumanitzat" la presidenta de Junts, i que se l'ha investigat per la seva posició. Això explicaria, per tant, les paraules clau que es van fer servir a l'hora d'escorcollar el material informàtic trobat a casa d'Herrero. "Es van incomplir els protocols forenses per garantir la seva integritat", ha ressaltat l'advocat, que ha fet seu l'argument dels pèrits de la defensa sobre el hash del material intervingut, que segons van ressaltar en la jornada de dilluns podia suggerir una intervenció del que es va obtenir. Ha destacat, en aquest sentit, que és com si no hi hagués coincidència d'ADN en un cos humà.
En el tram central de la intervenció, Boye ha carregat tant contra Assumpta Pagespetit -exadministradora de la ILC que va incriminar Borràs pel fraccionament- com contra Herrero, perquè sosté que el seu testimoni s'ha d'agafar "amb pinces". En el primer cas, del de Pagespetit, ha apuntat que tenia el "deure de denunciar", i que no existeix el "principi jeràrquic" en aquesta situació. "Des de Nuremberg no es veia tanta gent dient que només complia ordres", ha apuntat l'advocat, fent una comparativa en els judicis contra el nazisme. A l'exadministradora de la Institució, segons Boye, li ha entrat "por" durant el judici.
Què va passar amb els correus?
Pel que fa al paper de la Guàrdia Civil en aquest aspecte concret, ha apuntat que es basaven en un "acte de fe" estructurat al voltant d'un "patriotisme" exhibit en seu judicial. En tot cas, però, Boye no ha indicat en cap moment quin material podria haver estat manipulat per les forces i cossos de seguretat, ja fossin els Mossos o l'institut armat. Aquesta és una qüestió central, perquè bona part de l'acusació de la Fiscalia es basa en els correus electrònics obtinguts de l'ordinador de l'informàtic que treballava per la ILC. El ministeri públic, de fet, ha assenyalat que Borràs mai ha negat que els e-mails fossin seus. En tot cas, segons l'advocat, que també ho és de Carles Puigdemont, ha insistit que no hi ha "unitat funcional" en les proves.Prèviament, la Fiscalia ha presentat les conclusions definitives. Ha decidit mantenir la petició de pena per a la presidenta de Junts, que s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació, pel presumpte fraccionament i adjudicació a dit de 18 contractes menors a un conegut seu, l'informàtic Herrero, que per presentar alguns pressupostos hauria col·laborat amb l'empresari Pujol. El judici quedarà vist per a sentència aquest mateix migdia i la sentència es preveu que arribi el mes de març.
Tal com s'esperava, la Fiscalia ha rebaixat les peticions de pena per a Isaías Herrero i Andreu Pujol, que van confessar els fets i incriminar Borràs en compliment del pacte assolit amb el ministeri fiscal poc abans de l'inici de la vista oral. Herrero, que va reconèixer els fets el primer dia de judici, s'enfrontava a una pena de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació, i a una multa de 72.000 euros, pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Amb el canvi, les fiscals demanen per a l'informàtic dos anys de presó i sis anys i quatre mesos d'inhabilitació, i una multa. D'aquesta manera, Herrero esquivaria la presó en cas de condemna, perquè la condemna per tràfic de drogues -una circumstància que ha aparegut en el judici- està suspesa.