El 27 de juny de 2007 els laboristes britànics passaven per un moment delicadíssim. Aquell dia, Tony Blair va ser substituït per Gordon Brown com a primer ministre, en un intent a la desesperada de recuperar- se en unes enquestes que els eren molt desfavorables. Tres dies després, l'1 de juliol, el Regne Unit prohibia per llei el consum de tabac a qualsevol espai públic, inclosos pubs i restaurants.

Dos anys i mig més tard, el govern del PSOE ha decretat la mateixa mesura per a l'Estat espanyol. Fins al punt que els ciutadans administrats per José Luis Rodríguez Zapatero i Leire Pajín ni tan sols podran fumar en alguns espais oberts com els parcs -si disposen de zona infantil- o les voreres que hi ha davant les portes d'escoles, universitats i hospitals.

Fumar mata, i potser per això el tabac és un monopoli de l'Estat. Però no deixa de ser curiós que sempre siguin els governs amb més dificultats demoscòpiques els que dicten grans normes contra el tabac. Políticament, té tots els avantatges: és una decisió indiscutible, barata, l'oposició no pot defensar el tabac i els mitjans de comunicació n'hauran de parlar per força, deixant de banda els símptomes de desgast del govern en qüestió.

Bé, el cas és que a Londres i a Barcelona han quedat inaugurades les terrasses d'hivern. Veurem què passa, però el cert és que allà als laboristes britànics no els van votar ni els que fumaven ni els que no.