No és només el referèndum d'Escòcia. La crisi de Gibraltar està deixant en evidència quines són les coordenades en què es mouen els governs de Madrid i Londres i, sobretot, quines són les legitimitats que els impulsen. El govern britànic té en compte en tot moment no només quina és la voluntat dels gibraltarenys, sinó quins són els seus interessos immediats. Dit d'una altra manera, tant respecten la voluntat del poble gibraltareny de continuar amb el passaport britànic, com vetllen per la seva forma de vida i els interessos econòmics del penyal, danyats per uns controls que afecten greument el comerç i el turisme.
Al govern espanyol, per contra, li és absolutament igual el patiment dels deu mil espanyols que van a treballar, cada dia, a Gibraltar. Prefereix que es quedin sense feina a rebaixar l'escalada diplomàtica que han decidit. D'altra banda, Madrid ha muntat un escàndol enorme perquè una setantena de vaixells de la zona d'Algesires ja no poden pescar en aigües gibraltarenyes, però a hores d'ara encara no s'ha preocupat d'ajudar econòmicament les famílies que s'han quedat sense ingressos.
La incomprensió és igual d'evident als mitjans de comunicació de Madrid, que han coincidit a difondre un video on un gadità anònim es queixa del que passa. Reivindica Gibraltar espanyol, però ho fa dient-los als gibraltarenys (que tenen un 3% d'atur) que "si a Cadis hi ha misèria, passeu misèria i viviu com els gaditans!" i continua "si voleu diners aneu al camp a collir taronges o us busqueu la vida com fan 150 mil gaditans!". En fi, que tots els gaditans (amb un esfereïdor 40% d'atur) voldrien el passaport britànic i el nivell de vida dels gibraltarenys.
