Bunyol rere bunyol, nyap rere nyap, la dreta hipercentralista i el progressisme televisiu s'entesten en coincidir en un propòsit: superar la filigrana més inversemblant de la ficció més xarona. Aquest dilluns, el mateix dia que coneixíem que Ruz-Bárcenas, l’obra de Jordi Casanovas, intentarà convertir-se en una pel·lícula, també sabíem que Bárcenas podria fer públic un suposat enregistrament on es veu com un grup de funcionaris de seguretat li fan "desaparèixer" proves del cas de la comptabilitat B del partit mentre ell era a la presó. Un nou episodi de l’obra més potinera que ha perpetrat el PP al llarg de dècades de suposat ordre (i de soterrat espoli). Però amb això no n’hi havia prou.

El dimecres, el ministre Wert acomplia l'amenaça de Camacho i demostrava, un cop més, la seva mala, pèssima educació. Implacablement retrògrad, el ministre no defalleix en la voluntat d'"espanyolitzar" els alumnes catalans i de rebentar els fonaments de la immersió lingüística. Despropòsit rere despropòsit, els prohoms del "PP Gotera" s’han especialitzat en capes de pintura a l’engròs, en reformes desastroses i en posar pedaços per tapar els forats més insalubres. Però amb això tampoc no n’hi havia prou.
 
L’endemà, Pablo Iglesias visitava Catalunya i també s'afegia a "l’operatiu especial d’obres". El líder de Podem es vestia amb la granota de les astracanades i acabava de posar el colofó a l'enderroc, tot confessant que desconeix si el català i el valencià són la mateixa llengua, que ell no és filòleg i que per "unitat de la llengua" no li constava res. I què voleu que us digui, la ignorància d’aquest "Otilio" de la Complutense encara fa més mal als ulls que aquella que sistemàticament ve d’on sempre.
 
Ningú els negarà, a uns i altres, que sí, que potser calen unes quantes reformes. Però jo no em refiaria mai d’aquesta mena d’operaris. Més aviat els diria que no es molestin, que ja no en volem, de nyaps, ni de bunyols. Que ja ens ho farem nosaltres. Gràcies, i disculpin si no assumim el cost d'aquesta ruïna.