Per més insubstancial que fos el document de Granada, el PSC pot presentar a la societat algun esforç en el sentit de configurar una alternativa política a la independència de Catalunya, un cop ha quedat clar que l'estat de les autonomies no té cap mena de suport, ni tan sols a Madrid. La fe en el federalisme, si es vol, pot ser qualificada d'impostura, ingenuïtat o cinisme però, almenys, Pere Navarro i la seva direcció estan intentant presentar una alternativa possible, ni que sigui teòricament.

Però Unió ni tan sols s'ha pres aquesta molèstia. Que se sàpiga, ni Josep Antoni Duran Lleida ni ningú de la seva direcció té cap mena de proposta perquè Catalunya es quedi a Espanya de la manera que sigui. No hi ha evidències que hagin redactat algun document en aquest sentit ni que hagin mantingut cap reunió amb ningú. De tant en tant se sent a dir a Duran no sé què sobre un confederalisme que mai no concreta ni se sap amb qui l'acordaria. Tampoc no consta que n'hagi parlat amb els dirigents del PSOE o del PP, i no serà perquè els freqüenti poc.

Així doncs, i en espera que UDC comenci a confeccionar una proposta, els dirigents d'aquest partit farien bé d'evitar entorpir la tasca política dels que sí saben què volen. Fins aleshores, segur que hi ha molta feina a redreçar l'agricultura d'aquest país.