Doncs la veritat és que s'obre un espectacle que promet. Personalment, tinc una gran curiositat per veure fins on és capaç d'arribar Carme Chacón en el seu anticatalanisme. Perquè se li exigirà molt més del que ja ha demostrat, per més que es passi els dies cridant vivaspaña per les casernes espanyoles que hi ha entre Melilla i l'Afganistan.

A partir d'ara, quan es passegi per les emissores de ràdio o per les pàgines dels diaris de Madrid, Chacón haurà de superar un interrogatori molt exigent sobre la immersió lingüística, la sentència del Constitucional i la selecció nacional de twirling. No dubto que ella, amb la motivació que demostra, aprovarà amb nota, però s'ha de reconèixer que el que li espera és una feinada.

Tot i així, el més significatiu serà el moment exacte en què introduirà un argument que, sens dubte, fa temps que li volta pel cap. Una catalana anticatalanista, militarista i amb una capa (caspa?) de vernís progre pot ser presentada com una garantia contra, precisament, qualsevol moviment polític que hi pugui haver en les immediacions de la caserna del Bruc. 

Dalt de l'escenari s'ha encès un focus que il·lumina l'actriu principal. Així que ja podem parar les orelles i fixar la vista perquè la Carme és l'espanyola indòmita. L'amour est un oiseau rebelle...