El 7 d'octubre del 2017, sis dies després del referèndum de l'1-O, la plaça Sant Jaume s'omplia de samarretes blanques i de pancartes amb el lema "Parlem? ¿Hablemos?". La demanda, teòricament dirigida tant al Govern com a la Moncloa, va ser efímera, i es va anar diluint fins a l'aplicació del 155. Aquest dilluns l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena ha recuperat la crida per instar la societat civil a "agafar les regnes del diàleg", en el marc de la primera trobada de ‘Diàlegs Civils BCN&MAD.

Un diàleg que, per Carmena, és perfectament possible en una "democràcia amb defectes", que és com a qualificat l'estat espanyol. L'exalcaldessa ha detallat una recepta que parteix de la base de no seguir l'exemple dels intents de diàleg que han protagonitzat les administracions. 

Les institucions i la societat civil, això sí, han de ser un "binomi imprescindible" segons l'exalcaldessa, que ha reivindicat la participació política com a eina per fer avançar la societat. L'avenç, però, ha de venir sobretot del debat. Les consultes a la població, en canvi, han de passar a segon terme. El Brexit o les eleccions primàries dels partits són, segons Carmena, l'evidència que són un mecanisme de presa de decisions que ha deixat de ser eficaç.

Així doncs, diàleg, debat i col·laboració amb les institucions. L'escenari dibuixat per Carmena, però, ha oblidat l'element de la repressió. Al llarg de la seva intervenció, cap menció als presos polítics, exiliats o represaliats per l'Estat. Tot el contrari: "Si vam superar la Transició i el terrorisme d'ETA, trobarem la forma més adequada de viure d’una manera que ens satisfaci a catalans i espanyols", ha afirmat.

El discurs de Carmena han estat ben apuntalat per Joan Coscubiela i Carlos Jiménez Villarejo, convidats a primera fila. "És molt important el respecte a la llei i les institucions", apuntava l'exdiputat al Parlament. "De les 21 propostes que Tora va lliurar a Sánchez a Pedralbes, ni una feia referència a la Constitució ni l'Estatut", assegurava l'exfiscal.

Al seu davant i al costat de Carmena, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, mesurava les paraules. D'una banda ha reconegut que trobarà a faltar Carmena. "Ha estat un referent a l'hora de posar l'interès general per davant del de la part. Sempre ha tingut capacitat d’escoltar", ha agraït, alhora que lamentava que la "mala política" hagi trencat el diàleg a l'estat espanyol. 

Mentre Carmena s'escapolia de les intervencions del públic relacionades amb la repressió, Colau justificava que el balcó del consistori barceloní llueixi el llaç groc en suport als presos polítics. L'alcaldessa ha recordat que la decisió és de la junta de portaveus, sense mencionar que Barcelona en Comú és un dels grups que ha donat suport a la mesura.

Un diàleg difícil

"Estem aplaudint el mateix?", ha preguntat Coscubiela després de successius aplaudiments a les intervencions de Colau i Carmena. L'exdiputat de Catalunya Sí Que Es Pot assenyalava l'elefant que hi havia sobre la taula i del qual ningú en parlava. Com és possible conjugar les tesis sobiranistes de certs sectors dels comuns amb la lectura constitucionalista que fa l'esquerra espanyola seguidora de Carmena?

Mentre fins ara Colau ha fet front comú amb els independentistes a l'Ajuntament en matèria antirepressiva, l'exalcaldessa madrilenya no veu l'independentisme com a víctima sinó com a responsable. Per exemple, de la irrupció de Vox al panorama polític estatal, que ha qualificat de "conseqüència" de l'1-O i la declaració unilateral d'independència. Una irrupció, per cert, que li ha costat l'alcaldia de la capital espanyola, després del pacte entre la ultradreta, Ciutadans i el PP.

Malgrat tot, Colau s'emmiralla en Carmena i en la "llum" que segons assegura, emana la seva figura i exerceix de guia. Bona mostra d'això és que serà la pregonera de La Mercè. El 20 de setembre serà un bon moment per veure si opta per tesis més conciliadores davant d'una ciutat on els últims comicis es van registrar 300.000 vots independentistes.