El funcionari Barroso recordava ahir als escocesos que la Unió Europea no és una democràcia, sinó un acord entre estats del tot aliè a les urnes. I per ordre d'ells va anar a la BBC a intimidar els escocesos amenaçant-los amb Espanya, que continua negant-se a reconèixer Kosovo. A Barroso no l'elegeixen els eurodiputats, sinó Rajoy i Cameron. O sigui que, com diuen les folclòriques, Barroso es deu al seu públic i, com sabem els catalans, qui paga, mana.

No crec que Barroso espanti a cap escocès. I menys encara a cap català, perquè Catalunya ni tan sols és receptora neta de fons europeus. De fet, costa molt de creure que a la Unió Europea li surti a compte una venjança perpètua contra els ciutadans de Catalunya a base de deixar un queixal que talli pel mig la vella Via Augusta. L'únic que aconsegueix Barroso amb el seu servilisme és reforçar el perfil burocràtic d'una entitat que intenta presentar-se com una institució democràtica que d'aquí a poques setmanes tornarà a cridar-nos a votar.

En fi, les coses són com són, així que la millor manera que algun dia la Unió Europea prioritzi la voluntat dels ciutadans i la participació és, precisament, que l'Estat Català aviat sigui una realitat derivada de les urnes. Catalunya és més democràcia. També a Europa.