La Fundació CatDem ha iniciat aquest dijous una campanya per rebatre l'informe elaborat per la FAES contra la independència catalana. L'entitat pretén "posar en evidència una a una les mentides" plantejades en el document '20 preguntes amb resposta sobre la secessió de Catalunya', diu la CatDem en un comunicat, on comença per una de les preguntes que la fundació vinculada al PP respon amb un no rotund: 'Es pot parlar amb raó d'una història d'Espanya contra Catalunya?'. L'entitat convergent aporta diversa documentació històrica i titulars de mitjans de comunicació amb la intenció de demostrar que aquesta primera pregunta s'ha de respondre afirmativament.

La CatDem subratlla, a més, que la FAES ha utilitzat assessorament d'experts com John H. Elliot, historiador de la Universitat d'Oxford, que va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid durant el franquisme, així com a Félix Ovejero, un dels signants del manifest que va donar origen al partit de Ciutadans. El director de la CatDem, Francesc Sánchez, constata que la voluntat real de la FAES és "malmetre el procés engegat a Catalunya".

Entre les cites i documentació reproduïdes per la fundació convergent hi ha declaracions de militars i governadors civils, documents oficials i titulars periodístics com les següents: "Que en les escoles no es permetin llibres en llengua catalana, escriure ni parlar en ella dins de les escoles i que la doctrina cristiana sigui i l'aprenguin en castellà", de José Patiño ('Consulta del Consell de Castilles sobre el Nou Govern que s'ha d'establir a Catalunya', 1715); "En cap teatre d'Espanya es podran representar, cantar ni ballar peces que no siguin en idioma castellà". ('Instruccions per a l'arranjament de teatres i companyies còmiques fora de la cort', 1801); "El problema català no es resol, doncs, per la llibertat, sinó amb la restricció; no amb pal·liatius i pactes, sinó amb el ferro i pel foc" ('La Correspondència Militar', 1907); "Obligar a fer servir el castellà a Catalunya és fer-li un favor paternal, com ho és obligar un nen curt de vista i revoltós a posar-se unes ulleres", de Juan Llarch. ('Catalunya i la nacionalitat espanyola', 1927); "Transformarem Madrid en un verger, Bilbao en una gran fàbrica i Barcelona en un immens solar", de General Queipo de Llano. (Emissió radiofònica de 1936); i "Vostès creuen que hem fet la guerra perquè el català torni a ser d'ús públic?", de Felipe Acedo Colunga, governador civil, l'any 1952.