Ahir es va saber que CiU trencarà l'acord de govern que manté -encara- amb el PP a la Diputació de Barcelona. I que, malgrat unes quantes setmanes de negociacions discretes amb PSC i ERC, la federació té la voluntat de governar en minoria. D'aquesta manera, i en part per voluntat pròpia, CiU governarà les tres institucions més importants del país -Generalitat, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona- sense disposar de cap majoria estable.

Una de les característiques essencials de la política catalana és que, malgrat la fragmentació del mapa electoral, la primera força sempre ha tingut poca voluntat de pacte. Un fet que, en cas de necessitat, ha limitat les possibilitats de CiU a l'hora de fer acords de govern fiables i previsibles. El menysteniment de Pujol a Carod, per exemple, està en l'origen dels dos tripartits.

Ara CiU expulsa el PP de la Diputació sense buscar alternativa, deixant la institució en una provisionalitat política molt semblant a la de l'Ajuntament de Barcelona, on l'alcalde Trias no aconsegueix aprovar els pressupostos amb ningú. I no es moment de jugades de partit, sinó d'institucions fortes i majories sòlides.