Artur Mas i Oriol Junqueras escenifiquen la ratificació del pacte. Foto: Rubén MorenoEra el migdia del 19 de desembre . Fins vint minuts abans no se sabria segur del tot que se signaria. Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió, posava les darreres traves a l'acord de governabilitat que havien bastit després de tres setmanes de dures negociacions el president de la Generalitat, Artur Mas, i el cap de files d'ERC, Oriol Junqueras.
L'auditori del Parlament va acollir finalment la signatura d'un pacte , -sòbria i sense eufòries - batejat com el Pacte de la Llibertat ,que aquest Divendres Sant compleix cent dies. La coincidència de l'efemèride amb la Setmana Santa permet parlar de 100 dies de passió. I com afegeix un veterà diputat convergent, després de la Passió arriba la Resurrecció.
"Raonablement satisfets"
En aquests tradicionals cent dies de gràcia, les direccions dels dos partits -tres en concret si s'han acabat de prendre les mides i tots dos, sia per necessitat sia per convicció, n'estan "raonablement satisfets", segons confessen a Nació Digital . Aquesta és l'expressió que utilitzen tant convergents, com republicans com el mateix President Mas, per definir el balanç provisional d'un pacte de transició nacional cap un nou estatut polític de Catalunya com podria ser la independència.
Ara bé, les diferències de concepte, objectiu i sobretot el tempo de l'aplicació de l'acord també han estat notòries. El líder dels demòcrata cristians, Duran i Lleida, no ha estat precisament un dels mariatxis de l'acord protagonitzant alguna de les principals topades entre les dues formacions. Diferències d'interpretació en la taxativitat de la data de la consulta , algun xoc per el filibusterisme de la declaració i contradeclaració i algun cop de puny sobre la taula tant d'Oriol Pujol com de Marta Rovira per quadrar els seus negociadors han marcat aquest cent primers dies.
Acords i desacords
Tot i les topades, més que puntuals, les dues parts s'afanyaven aquestes darrers dies a mostrar sintonia, malgrat que ERC no va ser informada de la cimera secreta entre Mas i el president espanyol, Mariano Rajoy. Com avisos queden l'enganxada clamorosa per acabar d'enllestir i pactar els noms del Consell Assessor per a la Transició Nacional, la manca d'informació per la preparació dels pressupostos, algun frec entre les postures del Govern i d'ERC i CiU, i alguna sortida de to de dirigents d'ambdós partits .
Ara però, cent dies després la maquinària de treball del pacte treballa a certa velocitat de creuer, amb les reunions de coordinació parlamentària i de seguiment més o menys agendades. De fet, aquesta setmana han començat les reunions a tres bandes -CiU, ERC i Govern- i s'enceten les veritables negociacions de pressupostos . També a l'haver s'hi computa l'acord de la retallada a la funció pública, la de Declaració de Sobirania o el Consell Transició Nacional. Han passat els cent dies de Passió i tots dos esperen, i aquests dies més, que arribi ja la Resurrecció. Coses de Pasqua.
