La gestió de Josep-Lluís Carod-Rovira al capdavant del departament de Vicepresidència no passarà a la història. Però la seva aportació al catalanisme polític, sí. Els fonaments de l'independentisme contemporani es van construir, a mitjans dels anys noranta, per un petit grup que encapçalava el mateix Carod i són aquestes bases les que han permès el creixement en vertical que s'ha donat després. Aquest diumenge en vam tenir una prova a Barcelona.

El cas és que -com demostren les seves col·laboracions setmanals a Nació Digital- Josep-Lluís Carod-Rovira és una veu escoltada i un intel·lectual que diu coses, agradin més o menys. Per tot plegat, crec que no està justificada la ingratitud del seu partit, que l'ha assetjat fins bandejar-lo, ni tampoc la de l'actual Govern, que tot indica que li retirarà la protecció policial en qüestió de dies.

No tot s'hi val. I no pot ser que un agent social de la importància de la UGT es permeti el luxe de posar en circulació que la Xarxa Social i Sanitària Santa Tecla de Tarragona pagarà sis mil euros mensuals a Carod per no se sap què, encara que rectifiqui al cap d'uns quants dies. La mentida seguirà viva a internet.

Ara Carod és un simple ciutadà. Però no menys que això. I té dret a totes les garanties que ofereix una societat i un ordenament jurídic que, suposadament, no fan excepcions amb els polítics que han perdut.