L'acord entre Govern i els comuns en matèria impositiva ha generat crítiques de certs sectors socials que alerten que l'augment de la pressió fiscal afectarà a les classes mitjanes, per bé que tan sols l'1,5% de rendes més altes hauran de pagar més en IRPF i que més del 80% de les herències seguiran exemptes d'abonar més d'un euro en successions. La periodista Pilar Rahola, de fet, va asseverar al Tot es mou de TV3 que aquesta reforma afectaria sobretot a les classes mitjanes, una asseveració que ha generat debat a les xarxes:
 

Pilar @RaholaOficial: "L'acord pels pressupostos és un escàndol"#TotEsMouTV3
📺 @tv3cat
â–¶ https://t.co/NiZZ7cAID2 pic.twitter.com/6vlDepOUSw

— Tot es mou (@totesmoutv3) December 16, 2019

Més enllà del limitat impacte en el gruix de la ciutadania, aquest debat obliga a abordar la complexa qüestió de les classes socials i, en concret, determinar qui forma part de la classe mitjana. Un interrogant difícil de resoldre perquè no existeix una definició tancada i clara de què és la classe mitjana, per bé que, en el nostre entorn, es pot considerar com un gruix de la ciutadania que "comparteix uns valors determinats, que té una relativa estabilitat financera i que gaudeix d'una bona qualitat de vida", segons recull l'economista Ricard Murillo en un recent document per a CaixaBank.

La classe mitjana, per tant, es caracteritza per elements vinculats a la renda i també a altres aspectes. Tot i això, diversos organismes i experts ho han volgut objectivar amb mesures vinculades sobretot al salari o el consum, com per exemple situant-la com la classe que agrupa aquelles persones amb despeses diàries d'entre 11 i 110 dòlars -en paritat de poder adquisitiu-, per bé que el llindar inferior seria molt baix en el nostre entorn.

Algunes institucions també consideren classe mitjana les llars que es troben entre els percentils 30 i 60 de renda -o entre els 40 i 70, en ocasions-, però aquesta definició és molt estàtica, ja que sempre inclou un 30% de la població i, per tant, impossibilita analitzar si la classe mitjana s'expandeix o es contrau. Altres organismes consideren classe mitjana aquella que percep entre el 60% i el 150% de la renta mitjana -per unitat de consum, no a títol personal-, mentre que l'OCDE eleva el llistó en un ventall entre el 75% i el 200% de la renta mitjana.

La de l'OCDE seria una de definicions que inclouria rendes més altes, ja que fins i tot algú que cobrés el doble que la mitjana salarial es podria considerar classe mitjana. En aquest cas, segons l'informe de Ricard Murillo, a Catalunya serien classe mitjana aquelles rendes d'entre 12.930 i 34.481 euros. Per unitat de consum, cal insistir-hi, el qual és un mètode estandaritzat de càlcul dels ingressos per llar pel qual el primer adult d'una casa val 1, els altres valen 0,5 i els menors de 14 anys valen 0,3 i, per tant, en una llar amb 18.000 euros d'ingressos amb dos adults i un menor, l'ingrés per unitat de consum seria de 10.000 euros, el resultat de dividir 18.000 per la suma d'1 + 0,5 + 0,3.

Agafant aquest estàndard, la classe mitjana catalana suposaria el 61,3% de la ciutadania i, en termes genèrics -i incloent tots els ingressos, no només el salari-, només exclouria el 30% més pobre -seria la classe baixa- i el 10% més ric -seria la classe alta-. Es caracteritza per una taxa de temporalitat baixa, del 7,5%, només el 2% dels membres de la classe mitjana van canviar de feina l'any anterior i el 34,1% té estudis superiors, molt per damunt que els de classe baixa, però la meitat que entre els de classe alta.

Atès que només l'1,5% de rendes més elevades pagaran més IRPF, sembla que aquestes queden fora de la consideració de classe mitjana, amb un coixí del 8,5% dels contribuents fins a ser-ho. Quant a l'impost de successions, la situació és diferent, ja que en pagaran més d'un euro el 19,5% de les herències i, suposant que siguin més opulentes com més rica és la unitat familiar, això implicaria que un 9,5% de la classe mitjana més rica es veurà afectada per la reforma. En tot cas, només un 13,8% d'herències abonaran 1.000 euros o més per aquest tribut, cosa que implica que el gruix de l'impacte el seguiran assumint el 10% més ric i, per tant, la classe alta, segons la consideració de l'OCDE.

Ara bé, la realitat és que classificacions d'aquest tipus, basades exclusivament en la renda, són molt simplistes i útils només per fer anàlisis comparatius, però economistes, sociòlegs i altres experts prefereixen subratllar que hi ha fronteres més difuses, amb molts altres elements que hi influeixen.

Pèrdua de la seguretat i estabilitat

Històricament, el concepte de classe mitjana està vinculat a una idea de seguretat pel que fa a l'estil de vida, sabent que s'arribarà a finals de mes amb relativa facilitat, permetent-se vacances i vehicle propi, i sense patir per l'habitatge. Amb la variabilitat actual del mercat laboral i altres canvis socials accelerats, però, moltes classes mitjanes no tenen res garantit i, per exemple, un funcionari amb plaça fixa tindrà més estabilitat que un treballador temporal que tingui un mateix salari. Tots dos són classe mitjana?

Les condicions laborals, a més, van molt més enllà del salari i, en aquest sentit, és diferent disposar d'una renda determinada treballant les estrictes vuit hores legals -o fins i tot, menys- o percebre-la havent d'obrir un bar o comerç a primera hora i tancar-lo quan ja és ben fosc. Per contra, si l'empresa en propietat és gran, un major pes dels ingressos per rendes del capital també pot comportar més riquesa i un salt pel que fa a la classe social, com assenyalen alguns estudis:
 

Amb la @earuze hem passat una estona fent això, que encara es pot polir.

Ser assalariat per si sol mai et farà ric.

Les rendes només es disparen quantitativament quan el percentatge de fonts d'ingressos no vinculades al treball assalariat puja. pic.twitter.com/5cQFFOe7uc

— quim emancipem-nos (@quimserratoro) September 13, 2019

I encara impacta un altre element com el cost de vida del territori. Analitzar les classes mitjanes a nivell català és més acurat que fer-ho a nivell espanyol, ja que la diversitat de rendes és menor i el poder adquisitiu és més similar, però fins i tot a dins de Catalunya hi ha moltes diferències. La renda mitjana neta en una llar de la ciutat de Barcelona va ser de 39.542,2 el 2017, mentre que, a les Terres de l'Ebre, va ser de 24.628,6 euros, un 37,7% menys, també perquè viure allí és més barat, especialment pel que fa a l'habitatge. El mer fet d'haver heretat un pis o haver de pagar lloguer també condiciona el nivell de vida i potser la classe social.

[blockquote]La renda mitjana neta a una llar de la ciutat de Barcelona és de 39.542 euros i, a les Terres de l'Ebre, és de 24.629 euros, per bé que el cost de la vida -i de l'habitatge- a un i altre lloc són molt diferents[/blockquote]
La sociòloga Marina Subirats afegeix que, a més de la renda, la classe social ve determinada per aspectes com el barri on es viu, l'habitatge, el nivell cultural, les relacions socials o la història familiar, els quals no depenen necessàriament dels ingressos regulars, motiu pel qual un canvi de classe social es pot donar, en tot cas, entre generacions -excepte si es produeix un sotrac econòmic en positiu o negatiu molt notable-. A més, aquests són elements difícils de mesurar objectivament.

La classe mitjana, al seu torn, es pot subdividir, explica Subirats, en classe mitjana liberal -assalariats amb rendes més elevades que les classes treballadores-, la vella classe mitjana -botiguers o petits empresaris- o autònoms -alguns, força precaris-. En canvi, reconeix que la classe alta és difícil d'estudiar, ja que les enquestes en detecten mostres petites, per bé que alguns elements identificatius serien la possessió d'habitatges grans o d'un iot, o el fet de tenir el servei vivint a casa.

Poc impacte de la reforma fiscal

Sigui com sigui, considera que la reforma fiscal prevista per a l'any vinent no ha d'afectar gaire la classe mitjana, especialment pel que fa a l'IRPF, ja que pocs dels seus membres tenen rendes superiors als 90.000 euros. "Com a molt, professionals puntuals molt reconeguts en camps com el de l'arquitectura", assenyala.

A nivell informatiu, però, la divisió social és poc útil, ja que, segons reflexiona Subirats, "tothom coneix algú més ric i algú més pobre, i tothom es creu a si mateix de classe mitjana". En realitat, primerament ocorre que la majoria de població creu que no pertany a cap classe social determinada. Segons l'enquesta experimental d'identificació de les classes socials a Catalunya 2018 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), només un 42,2% dels catalans creu que forma part d'una classe social i les respostes positives només són majoritàries a partir dels 2.401 euros d'ingressos.

En tot cas, si igualment es demana de quina classe social forma part l'enquestat, la resposta depèn molt de les opcions que tingui per triar. Si l'elecció és entre classe baixa, mitjana baixa, mitjana, mitjana alta o alta, l'opció més triada és la de classe mitjana (54%). Rep més de la meitat de les respostes en tots els trams d'ingressos excepte els extrems, el de menys de 900 euros i el de més de 3.000 euros, per motius oposats, però es confirma que la identificació amb la classe mitjana és molt generalitzada i transversal.

Excepte els enquestats sense cap ingrés -difícils de situar, ja que poden ser aturats sense prestació o gent que no necessita treballar-, la tendència és que les rendes baixes s'identifiquen lleugerament més amb la classe baixa o mitjana baixa i aquestes perden més pes a mesura que la retribució creix. A partir dels 2.401 euros, els que es consideren de classe mitjana alta superen el 25%, però la classe alta com a tal és marginal i obté sols el 0,1% d'adhesions.

En canvi, la situació és diferent si es deixa triar entre classe treballadora, classe mitjana o classe alta -amb tres subdivisions en les dues primeres categories-. En aquest cas, i deixant de banda de nou els enquestats sense ingressos, la identificació és molt majoritària amb la classe treballadora -sobretot, en el subtram central- en els enquestats que perceben fins a 1.800 euros.

En el tram d'entre 1.801 i 2.400 euros d'ingressos, la meitat es considera classe treballadora i l'altra, classe mitjana. I entre els catalans de més de 2.400 euros, la identificació amb la classe mitjana ja és majoritària i, a partir dels 3.000 euros, un terç es defineix de classe mitjana alta. Amb aquesta divisió en classes, la renda sí que juga un rol rellevant en el salt de classe treballadora a classe mitjana, per bé que la classe alta segueix sent marginal.

Sigui com sigui i es defineixi com es defineixi, sí que hi ha cert consens que, en el nostre entorn, la classe mitjana ha patit dificultats com mai abans. Ho identifica l'OCDE i també un informe de l'economista Josep Mestres per a CaixaBank segons el qual el pes de la classe mitjana en el gruix de la ciutadania ha disminuït els darrers anys, el 2017 encara no havia recuperat el salari mig del 2008 a l'Estat, i prop d'un terç dels ciutadans de classe mitjana havia tingut dificultats per arribar a finals en els moments de crisi més aguda.