17
de setembre
del
2016
Actualitzat
a la
13:27h
"Construir l'Estat plurinacional és sinònim de construir sobirania". Aquesta és la màxima que repeteixen a l'entorn d'Ada Colau per explicar el compromís de l'alcaldessa de Barcelona i de l'organització política que lidera amb les altres marques de l'esquerra alternativa. I l'ajuda resulta més necessària quan s'acosten les cites electorals. En Marea fa campanya per desbancar el PP del poder a Galícia mentre que Podem aspira a discutir l'hegemonia del PNB al País Basc. Les enquestes no pronostiquen que l'esquerra alternativa s'imposi a la dreta en cap dels dos territoris en els comicis del 25-S, però Colau s'implicarà aquest cap de setmana en les campanyes basques i gallegues. Serà la seva aportació per revifar la causa de l'Estat plurinacional, que ha perdut pistonada des que Podem no va ser capaç de protagonitzar el "sorpasso" al PSOE en les últimes eleccions espanyoles.
Només una setmana després de participar a la manifestació de l'Onze de Setembre, Colau serà dissabte a Galícia -a la Corunya i Vigo- per donar suport a En Marea i diumenge es desplaçarà al País Basc per intervenir en la campanya de Podem a Sant Sebastià, al costat de la candidata de la formació lila, Pili Zabala, i la secretària general de la formació a Euskadi, Nagua Alba. L'alcaldessa ja ha estat esquer electoral en altres ocasions per fer visible la "fraternitat" entre els diversos projectes territorials de l'esquerra alternativa. En els comicis generals del 20-D, Colau va tancar la campanya a València, fent costat a la confluència integrada per Podem i Compromís; i en les eleccions del 26-J, la líder de Barcelona en Comú va participar en el míting de Palma i va tenir protagonisme en el tancament de campanya a Madrid. Xavier Domènech, portaveu d'En Comú Podem i persona de màxima confiança de l'alcaldessa –fins al punt que serà l'arquitecte del nou partit de Colau, com va avançar NacióDigital- també ha fet campanya amb Podem Euskadi i la setmana que ve se sumarà a la campanya gallega.
El contrapès de la perifèria
El mapa d'Espanya es va redibuixar després del terratrèmol de les municipals del 2015. L'esquerra alternativa va imposar-se a Barcelona i va accedir al govern municipal de Madrid, però també va fer seus els ajuntaments de València, Santiago de Compostel·la, la Corunya, Cadis o Saragossa. Amb la irrupció de les autoanomenades "capitals del canvi" es va bastir un contrapoder a la perifèria de l'Estat i la nova esquerra va creure que era possible esberlar del tot el bipartidisme espanyol. Però el PP i el PSOE van resistir la irrupció de les forces emergents, Podem i Ciutadans, que tot i fer forat al Congrés no van trencar l'hegemonia de populars o socialistes, com es va constatar el 26-J. De retruc, en va quedar ferit l'argumentari que una altra Espanya era possible. En clau catalana, la solució del referèndum pactat s'endevina inviable a curt termini, perquè els partidaris del dret a decidir no són majoria al Congrés i des de Madrid no es detecta cap intenció d'encetar cap negociació.
Però Colau i les confluències territorials que tenen Podem com a soci preferent es resisteixen a donar per fracassada la via de l'Estat plurinacional. I associen determinades cites electorals amb batalles per la "conquesta de sobirania". Galícia n'és una; el País Basc, una altra. Les eleccions gallegues seran un termòmetre per analitzar la fortalesa de Mariano Rajoy i els resultats dels comicis bascos poden condicionar la governabilitat Espanya, en funció de la relació que estableixin el PNB i el PP. "Amb les confluències territorials no hi ha una relació orgànica, però si concretem aquesta fraternitat amb projectes afins serà més fàcil construir un Estat plurinacional, que no ens vindrà regalat", exposen fonts de Barcelona en Comú. "Les aliances s'han de cultivar", sentencien les mateixes fonts.
Només una setmana després de participar a la manifestació de l'Onze de Setembre, Colau serà dissabte a Galícia -a la Corunya i Vigo- per donar suport a En Marea i diumenge es desplaçarà al País Basc per intervenir en la campanya de Podem a Sant Sebastià, al costat de la candidata de la formació lila, Pili Zabala, i la secretària general de la formació a Euskadi, Nagua Alba. L'alcaldessa ja ha estat esquer electoral en altres ocasions per fer visible la "fraternitat" entre els diversos projectes territorials de l'esquerra alternativa. En els comicis generals del 20-D, Colau va tancar la campanya a València, fent costat a la confluència integrada per Podem i Compromís; i en les eleccions del 26-J, la líder de Barcelona en Comú va participar en el míting de Palma i va tenir protagonisme en el tancament de campanya a Madrid. Xavier Domènech, portaveu d'En Comú Podem i persona de màxima confiança de l'alcaldessa –fins al punt que serà l'arquitecte del nou partit de Colau, com va avançar NacióDigital- també ha fet campanya amb Podem Euskadi i la setmana que ve se sumarà a la campanya gallega.
El contrapès de la perifèria
El mapa d'Espanya es va redibuixar després del terratrèmol de les municipals del 2015. L'esquerra alternativa va imposar-se a Barcelona i va accedir al govern municipal de Madrid, però també va fer seus els ajuntaments de València, Santiago de Compostel·la, la Corunya, Cadis o Saragossa. Amb la irrupció de les autoanomenades "capitals del canvi" es va bastir un contrapoder a la perifèria de l'Estat i la nova esquerra va creure que era possible esberlar del tot el bipartidisme espanyol. Però el PP i el PSOE van resistir la irrupció de les forces emergents, Podem i Ciutadans, que tot i fer forat al Congrés no van trencar l'hegemonia de populars o socialistes, com es va constatar el 26-J. De retruc, en va quedar ferit l'argumentari que una altra Espanya era possible. En clau catalana, la solució del referèndum pactat s'endevina inviable a curt termini, perquè els partidaris del dret a decidir no són majoria al Congrés i des de Madrid no es detecta cap intenció d'encetar cap negociació.
Però Colau i les confluències territorials que tenen Podem com a soci preferent es resisteixen a donar per fracassada la via de l'Estat plurinacional. I associen determinades cites electorals amb batalles per la "conquesta de sobirania". Galícia n'és una; el País Basc, una altra. Les eleccions gallegues seran un termòmetre per analitzar la fortalesa de Mariano Rajoy i els resultats dels comicis bascos poden condicionar la governabilitat Espanya, en funció de la relació que estableixin el PNB i el PP. "Amb les confluències territorials no hi ha una relació orgànica, però si concretem aquesta fraternitat amb projectes afins serà més fàcil construir un Estat plurinacional, que no ens vindrà regalat", exposen fonts de Barcelona en Comú. "Les aliances s'han de cultivar", sentencien les mateixes fonts.