La Generalitat ha decidit demanar préstecs als ciutadans perquè la banca internacional -i amb prou feines la d'aquí- no li compra el deute. És una mesura que es pren en plena precampanya electoral, un fet que demostra l'estat d'indigència en què es troben les finances catalanes. Ahir fins i tot va sortir un conseller a la tele demanant-nos, gairebé per l'amor de Déu, que comprem aquests bons.

Però avui, Nació Digital publica un símptoma encara més preocupant. Tota l'àrea sanitària pública està patint una frenada en els pagaments que pot ocasionar molts problemes en el funcionament assistencial, sobre tot perquè algunes entitats i institucions -com els ajuntaments, per exemple- no cobraran en els terminis que estaven compromesos. La Generalitat ha entrat en una espiral molt perillosa, que tindrà conseqüències apreciables en el sistema de protecció social i que pot deixar molta gent sense la cobertura compromesa.

En definitiva, estem molt lluny del que, fa només un any, assegurava José Montilla en referència al nou sistema de finaçament que, segons el president, havia de ser "un èxit que ha de donar-nos confiança en un moment de difícil crisi econòmica, que ha d'ajudar-nos a recuperar el convenciment en el valor de la nostra proposta, en el valor de la nostra cohesió, en el valor de la nostra fermesa política. Un èxit que, com l'esforç dut a terme en la negociació, m'enorgulleix que puguem compartir amb la societat catalana, representada per la seva àmplia societat civil".

Doncs gràcies per l'èxit, president.