Oriol Junqueras serà el candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, segons ha informat aquest dijous a la tarda la portaveu de la formació, Marta Vilalta. Junqueras, que també serà el cap de cartell a les europees, farà doblet. Aquest mateix matí el nom del president dels republicans, jutjat per rebel·lió al Tribunal Suprem, ha estat confirmat per ser candidat de l'Aliança Lliure Europea per presidir la Comissió Europea.

Vilalta ha detallat en roda de premsa que el cop d'efecte del partit s'explica per l'excepcionalitat del moment, que obliga a prendre decisions. "Volem combatre la repressió i batre-la. Per això, des d’ERC hem decidit que cada vegada que hi hagi eleccions i mentre segueixi aquesta situació, presentarem com a candidat el president Oriol Junqueras", ha afirmat la portaveu. "La resposta ha de ser més democràcia", ha insistit.

Moviment després del gest sobiranista dels comuns

Més enllà del discurs oficial, el moviment dels republicans amb Junqueras -empresonat des del 2 de novembre del 2017- es produeix després de l'adeu de Joan Tardà del Congrés -un cop ha completat 15 anys de trajectòria com a representant d'ERC a Madrid- i dels gestos dels adversaris polítics. Els comuns han optat per una llista que encapçalaran dos perfils sobiranistes, Jaume Asens i Gerardo Pisarello. Fins aquest dijous, qui s'havia perfilat com a cap de llista d'ERC a les eleccions espanyoles era Gabriel Rufián, representant dels republicans a Madrid des del 2015.

El cop d'efecte de Junqueras recorda al moviment de Josep-Lluís Carod-Rovira el 2014, quan va anunciar per sorpresa que seria el cap de llista dels comicis espanyols després d'haver abandonat el govern tripartit arran de la polèmica reunió amb representants d'ETA. Aquella jugada va sortir bé a Carod-Rovira, que va impulsar la llista republicana fins als vuit escons, el seu millor resultat històric fins aquell moment. Ara en tenen nou.

Pols amb JxCat

Junqueras ja va ser, des de la presó, candidat a la presidència de la Generalitat. Va quedar tercer per darrere d'Inés Arrimadas (36 escons) i Carles Puigdemont, cap de cartell de Junts per Catalunya (JxCat), que a diferència d'ell va poder participar cada nit -a distància, des de l'exili- en els mítings de la seva formació. Puigdemont va aconseguir 34 escons i 12.000 vots més que els republicans, però no va poder ser investit president arran el veto del Tribunal Constitucional i la negativa de la mesa a desobeir-lo.

Junqueras fa el pas com a cap de cartell quan el principal adversari entre les forces independentistes, l'espai neoconvergent, encara no ha definit projecte. Junts per Catalunya, la marca que ha d'aplegar el projecte construït entorn a la figura de Carles Puigdemont, perfila una candidatura encapçalada pels presos. Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull exercirien de candidats de les principals demarcacions. Ho faran a títol individual, perquè la Crida s'ha desmarcat de la convocatòria electoral.