Està molt bé que Òmnium i l'ANC organitzin un concert... de la Llibertat. Els costums mai no es poden perdre. Sense aplecs no hi ha catalanisme. Mira, som així... què hi vols fer! Serà molt macu. De fet, jo hi voldré ser entre els cent mil convençuts que practicarem un exercici d'onanisme col·lectiu. I, a sobre, suposo que es recaptaran diners.

Quan siguem independents explicarem que per arribar a la independència vam fer coses prodigioses com aquest concert. D'altres diran que vam construir estelades humanes, molts explicaran que un vespre d'hivern van encendre una estelada d'espelmes i la resta que un dia van penjar l'estelada al balcó.

Però el que hauríem d'explicar és que vam celebrar una consulta -o eleccions plebiscitàries- i la vam guanyar per golejada. I llavors el món ens va mirar i no va tenir pebrots de dir que no podíem ser un estat. Tothom ens va donar allò que volíem: la raó.

I possiblement hauríem d'explicar que per guanyar-la vam haver d'anar casa per casa allà on no ho veien gaire clar. Hi vam anar despullats de tota simbologia, prejudici i ximpleria. Vam explicar les raons, que les teníem totes, en la llengua que va fer falta.  Ho vam fer amb seny, amb cura però sense descans. Ho vam fer ràpidament, sense escarafalls ni batucades i gastant diners però amb humilitat.

Només volíem una cosa guanyar, i quan més aviat millor. I, a més, vam tenir la sort d'aprofitar que els del "no" a la llibertat es van ajuntar amb aquells que distingeixen per color de la pell o pel Déu a qui preguen..