Dimarts d'aquesta setmana el president de la Generalitat va proposar un full de ruta que implicava una llista pel “sí” que si guanyés bastiria en 18 mesos un Estat independent. La discussió entre els grups del front sobiranista ha estat si definir aquests comicis de “plebiscitaris” o bé “constituents”.  Però la CUP l'ha definit amb un altre qualificatiu i va batejar la proposta de Mas “d'eleccions decisòries”.

Ara bé, l'oferiment de Mas escapa del concepte “constituent” pel fet que l'Advocacia de l'Estat ja va advertir que unes eleccions autonòmiques no podien esdevenir unes “corts constituents”. Per tant, des de CiU eviten donar-li aquest caràcter i continuar amb la categoria de plebiscitària. Una manera d'insistir en que els comicis avançats són un clar substitut de la consulta que no s'ha pogut fer.

Passats aquests 18 mesos, “el Parlament i el Govern promourien les noves eleccions catalanes, aleshores sí constituents, i coincidint amb les noves eleccions per determinar el vot a cada formació política, convocarien un referèndum a fi que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya decidissin la proclamació definitiva del nou Estat amb ple coneixement de causa de com naixeria l’Estat català en el context europeu i mundial”. 

En canvi des d'ERC entenen que són constituents perquè en 18 mesos es prepararan les estructures d'Estat. Pels republicans, la principal serà la constitució catalana que s'enllestirà en aquest any i mig. Per tant, consideren que són constituents. És a dir, una combinació entre constituents i plebiscitàries i les següents eleccions serien “refrendàries”.

Però, Quim Arrufat, de la CUP ja va batejar en la sessió de control de divendres aquests comicis com a “decisoris”. Un nou concepte que permetria combinar l'acció refrendària i constituent amb el gran concepte creat per la política catalana: el dret a decidir.