18
de juny
del
2022
Actualitzat
el
20
de juny
a les
7:59h
La justícia d'Andorra fa anys que investiga la "trama andorrana" de l'operació Catalunya i aquesta setmana ha fet un pas més per imputar, ja no policies, sinó càrrecs del més alt nivell polític: l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exsecretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez i l'exdirector de la Policia Ignacio Cosidó. També investiga els màxims responsables policials del Cos Nacional de Policia. Quan se'ls hagi notificat personalment, tindran quinze dies per designar advocat i comparèixer en la causa. En tot plegat hi té un paper clau, de nou, l'excomissari José Manuel Villarejo.
La batlle Stéphanie Garcia, de la secció d'instrucció especialitzada 2, una mena d'Audiència Nacional andorraana, veu indicis de delictes greus del codi penal del país, com coacció d'òrgans constitucionals, coaccions, amenaces, xantatge, extorsió i creació de document fals. Tot plegat, en relació a les pressions per obtenir informació sobre comptes bancaris de dirigents independentistes -la família de Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras- amb l'objectiu de desactivar el procés, l'any 2014. Les penes de presó podrien arribar als 29 anys de presó, però per això encara falta molt.
Com s'ha arribat fins aquí? El cas neix fa set anys, i no estava directament relacionat amb l'operació Catalunya. El 10 de març de 2015, el FinCEN -oficina del Departament del Tresor dels Estats Units que analitza l'activitat bancària per evitat delictes com el blanqueig de capitals o finançament del terrorisme- publica una nota advertint que Banca Privada d'Andorra (BPA) està duent a terme activitats de blanqueig de capitals. Una informació que, amb el pas dels anys, s'està demostrant falsa, d'acord amb les investigacions. A Andorra, abans de demanar explicacions a la direcció de BPA, s'intervé el banc i es liquida. Espanya fa el mateix amb la filial espanyola, Banco Madrid. Començava el cas BPA.
És a partir d'aquí que es comença a veure que d'una trama de presumptes irregularitats bancàries hi ha un rerefons polític. L'any 2016, Higini Cierco, president i màxim accionista de BPA, va dir davant del jutge que l'any 2014 va ser extorsionat per policies espanyols, que el van amenaçar que farien tancar el banc si no col·laborava i donava informació sobre comptes bancaris de determinades persones. L'inspector Celestino Barrosso es va reunir amb Joan Pau Miquel, CEO de BPA, i li va fer el mateix advertiment. Miquel es va reunir, també, amb "Félix" -Marcelino Martín Blas, excap d'Assumptes Interns de la Policia- que li demana els comptes dels Pujol, Mas i Junqueras si no vol que els seus bancs tanquin. I li llança una advertència: els americans ja n'estan al corrent.
Viatges oficials i un banc que tanca
Joan Pau Miquel envia una documentació a Espanya sobre els diners de Pujol a Andbank, però no pot donar més informació pel secret bancari i perquè no disposa del que demanen els policies espanyols. Els directius dels banc no ofereixen més col·laboració, malgrat posar-se en contacte amb l'advocat Josep Maria Fuster Fabra, ben connectat amb l'àmbit policial, que els avisa que les amenaces per part dels policies espanyols són certes. Primera conseqüència: el 7 de juliol de 2014, El Mundo publica els comptes de Pujol a Andorra que els atribueix erròniament a BPA (en realitat els diners els tenien a AndBank). El 25 de juliol de 2014, Pujol fa la confessió i provoca un terratrèmol polític amb rèpliques encara avui en dia.
En ple escàndol, el govern del PP organitza un viatge oficial a Andorra al gener de 2015, amb Rajoy i Montoro al capdavant. Mai abans Espanya havia visitat Andorra. Tres mesos després, el FinCEN publica la seva nota que assenyala el BPA i el govern andorrà liquida l'entitat. Estava pactat? És una pregunta que espera resposta. Hi ha indicis, segons els querellants, que Rajoy i Montoro van intentar pressionar el govern andorrà en aquesta trobada per la intervenció i tancament de BPA. L'any 2016, la jutge decideix obrir una nova causa per investigar les suposades pressions als directius del banc. En tot aquest temps, la UDEF no ha trobat la documentació bancària que buscava a BPA sobre els líders independentistes.
Apareix Villarejo
Cierco presenta una querella contra Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas, i l'advocat de Drets Agustí Carles i l'advocat Alfons Clavera, de l'Institut de Drets Humans a Andorra (IDHA), amplia aquesta querella a Bonifacio Díez Sevillano, agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra, i Eugenio Pino, cap de la Direcció Adjunta Operativa. I és en aquest punt en què apareix un nom clau: José Manuel Villarejo. L'excomissari -que ha nodrit mitjans espanyols amb informacions de les clavegueres i ara també té bona entrada en mitjans catalans- aporta informació sobre la carpeta: els polítics són els qui donen ordres a la policia i tancar un banc només es pot fer des de la política.
L'any 2019, IDHA amplia la querella a la cúpula política: Rajoy, Montoro, Fernández Díaz, Martínez i Cosidó. Un any després, la batlle admet la querella i aquesta setmana ha enviat les comissions rogatòries a Espanya, que aquest divendres han arribat a Madrid. Ara es traslladaran als jutjats dels llocs on resideixen els querellats. En el cas de Fernández Díaz, per exemple, a Barcelona. Serà a partir del moment que se'ls notifiqui la querella que tindran quinze dies per designar un advocat -que haurà de ser andorrà, per poder representar-los a Andorra- i comparèixer a la causa. A partir d'aquest moment la batlle podrà començar a ordenar diligències i es podrà desplaçar a Madrid, en seu judicial, per interrogar els querellats.
Qui són els investigats per l'operació Catalunya? Contra qui s'han enviat les comissions rogatòries a Madrid?
Els responsables polítics
Mariano Rajoy, expresident del govern espanyol
El querellat més important. Fins ara, Rajoy s'ha escapat de totes aquelles causes relacionades amb l'operació Catalunya, amb Villarejo o amb la corrupció al PP. La justícia andorrana l'investiga falsedat de documents, per la informació enviada al Departament del Tresor dels Estat Units que va fonamentar la nota contra BPA i la seva liquidació, i per coacció a òrgans constitucionals. Segons el codi penal andorrà, aquest tipus delictiu consisteix en, mitjançant violència o intimidació, influeixi o intenti influir en el govern per prendre una decisió concreta. Rajoy es va reunir, tres mesos abans de la liquidació de BPA, amb el govern andorrà.
Cristóbal Montoro, exministre d'Hisenda
L'exministre d'Hisenda durant el govern de Rajoy està investigat pels delictes de falsedat de documents -també per la informació enviada als Estats Units sobre BPA- i pel delicte contra els òrgans constitucionals. Montoro també va participar, amb Rajoy, a la reunió amb el govern andorrà de gener de 2015, tres mesos abans de la intervenció i tancament de BPA. Segons Drets, entitat que impulsa la querella contra la cúpula política i policial per l'operació Catalunya, hi ha indicis d'intents de pressió.
Jorge Fernández Díaz, exministre d'Interior
L'exministre d'Interior, un dels cervells de l'operació Catalunya, també està implicat en aquesta investigació. La justícia andorrana l'investiga per falsedat de documents i delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge. Durant el govern de Mariano Rajoy, i fins que va ser rellevat per Juan Ignacio Zoido, va ser el màxim responsable polític de la "policia patriòtica" i acusat de conspirar contra diversos dirigents independentistes. Serà jutjat pel cas Kitchen, una operació del Ministeri de l'Interior, amb l'ajuda de Villarejo, per robar documents sensibles a l'extresorer Luis Bárcenas.
Francisco Martínez, exsecretari d'Estat de Seguretat
Igual que Jorge Fernández Díaz, qui era la seva mà dreta al ministeri de l'Interior, Francisco Martínez, està investigat pels delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatges. Àudios filtrats recentment sobre Villarejo, reconeixia que Interior pagava diners a l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola i que gràcies a ella es va posar en marxa l'operació Catalunya. També serà jutjat en el marc de l'operació Kitchen.
Ignacio Cosido, exdirector de la Policia
El cap polític de la policia, Ignacio Cosidó, està investigat per coaccions, amenaces, extorsió i xantatge. Juntament amb Fernández Díaz i Francisco Martínez, era el superior dels policies que van actuar sobre el terreny per pressionar els directius de BPA.
Els policies
Eugenio Pino, exDirector Adjunt Operatiu de la Policia
El màxim responsable policial de la brigada política de la Policia, ara jubilat. Aquest va ser precisament l'argument d'Espanya per mirar de bloquejar la comissió rogatòria d'Andorra contra ell. Un dels noms clau de la policia patriòtica, ara la justícia andorrana torna a enviar una comissió rogatòria perquè comparegui en la causa.
Marcelino Martín Blas, excap d'Assumptes Interns de la Policia
De sobrenom Félix, Marcelino Martín Blas es va reunir l'any 2014 amb el CEO de BPA, Joan Pau Miquel, per demanar-li informació sobre comptes bancaris de la família Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras i els seus familiars sota l'amenaça de forçar el tancament del banc. La primera querella de Cierco, abans d'ampliar-la a més policies i polítics, anava dirigida contra ell i contra Celestino Barroso. Martín Blas va ser l'únic que va comparèixer davant les autoritats espanyoles a petició d'Andorra.
Bonifacio Díez Sevillano, inspector en cap de la Policia
Mà dreta d'Eugenio Pino, Díez Sevillano era l'agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola d'Andorra, i també va participar en les pressions a la direcció de BPA. Les comissions rogatòries contra ell es van respondre des de l'ambaixada espanyola a Mèxic, on estava destinat, i van demanar aclariments a les autoritats judicials andorranes. La carpeta va tornar a Madrid i es va deixar sense complimentar.
Celestino Barroso, inspector el cap de la Policia
També agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola d'Andorra entre 2014 i 2017, i implicat en les pressions als banquers andorrans, Espanya ha bloquejat la seva investigació a Andorra argumentant que va actuar amb immunitat diplomàtica. Segons Cierco i Miquel, va ser un dels qui els va extorquir i amenaçar l'any 2014, abans que ho fes Marcelino Martín Blas. Serà pràcticament impossible que reti comptes pels fets.
La batlle Stéphanie Garcia, de la secció d'instrucció especialitzada 2, una mena d'Audiència Nacional andorraana, veu indicis de delictes greus del codi penal del país, com coacció d'òrgans constitucionals, coaccions, amenaces, xantatge, extorsió i creació de document fals. Tot plegat, en relació a les pressions per obtenir informació sobre comptes bancaris de dirigents independentistes -la família de Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras- amb l'objectiu de desactivar el procés, l'any 2014. Les penes de presó podrien arribar als 29 anys de presó, però per això encara falta molt.
Com s'ha arribat fins aquí? El cas neix fa set anys, i no estava directament relacionat amb l'operació Catalunya. El 10 de març de 2015, el FinCEN -oficina del Departament del Tresor dels Estats Units que analitza l'activitat bancària per evitat delictes com el blanqueig de capitals o finançament del terrorisme- publica una nota advertint que Banca Privada d'Andorra (BPA) està duent a terme activitats de blanqueig de capitals. Una informació que, amb el pas dels anys, s'està demostrant falsa, d'acord amb les investigacions. A Andorra, abans de demanar explicacions a la direcció de BPA, s'intervé el banc i es liquida. Espanya fa el mateix amb la filial espanyola, Banco Madrid. Començava el cas BPA.
És a partir d'aquí que es comença a veure que d'una trama de presumptes irregularitats bancàries hi ha un rerefons polític. L'any 2016, Higini Cierco, president i màxim accionista de BPA, va dir davant del jutge que l'any 2014 va ser extorsionat per policies espanyols, que el van amenaçar que farien tancar el banc si no col·laborava i donava informació sobre comptes bancaris de determinades persones. L'inspector Celestino Barrosso es va reunir amb Joan Pau Miquel, CEO de BPA, i li va fer el mateix advertiment. Miquel es va reunir, també, amb "Félix" -Marcelino Martín Blas, excap d'Assumptes Interns de la Policia- que li demana els comptes dels Pujol, Mas i Junqueras si no vol que els seus bancs tanquin. I li llança una advertència: els americans ja n'estan al corrent.
Viatges oficials i un banc que tanca
Joan Pau Miquel envia una documentació a Espanya sobre els diners de Pujol a Andbank, però no pot donar més informació pel secret bancari i perquè no disposa del que demanen els policies espanyols. Els directius dels banc no ofereixen més col·laboració, malgrat posar-se en contacte amb l'advocat Josep Maria Fuster Fabra, ben connectat amb l'àmbit policial, que els avisa que les amenaces per part dels policies espanyols són certes. Primera conseqüència: el 7 de juliol de 2014, El Mundo publica els comptes de Pujol a Andorra que els atribueix erròniament a BPA (en realitat els diners els tenien a AndBank). El 25 de juliol de 2014, Pujol fa la confessió i provoca un terratrèmol polític amb rèpliques encara avui en dia.
En ple escàndol, el govern del PP organitza un viatge oficial a Andorra al gener de 2015, amb Rajoy i Montoro al capdavant. Mai abans Espanya havia visitat Andorra. Tres mesos després, el FinCEN publica la seva nota que assenyala el BPA i el govern andorrà liquida l'entitat. Estava pactat? És una pregunta que espera resposta. Hi ha indicis, segons els querellants, que Rajoy i Montoro van intentar pressionar el govern andorrà en aquesta trobada per la intervenció i tancament de BPA. L'any 2016, la jutge decideix obrir una nova causa per investigar les suposades pressions als directius del banc. En tot aquest temps, la UDEF no ha trobat la documentació bancària que buscava a BPA sobre els líders independentistes.
Apareix Villarejo
Cierco presenta una querella contra Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas, i l'advocat de Drets Agustí Carles i l'advocat Alfons Clavera, de l'Institut de Drets Humans a Andorra (IDHA), amplia aquesta querella a Bonifacio Díez Sevillano, agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra, i Eugenio Pino, cap de la Direcció Adjunta Operativa. I és en aquest punt en què apareix un nom clau: José Manuel Villarejo. L'excomissari -que ha nodrit mitjans espanyols amb informacions de les clavegueres i ara també té bona entrada en mitjans catalans- aporta informació sobre la carpeta: els polítics són els qui donen ordres a la policia i tancar un banc només es pot fer des de la política.
L'any 2019, IDHA amplia la querella a la cúpula política: Rajoy, Montoro, Fernández Díaz, Martínez i Cosidó. Un any després, la batlle admet la querella i aquesta setmana ha enviat les comissions rogatòries a Espanya, que aquest divendres han arribat a Madrid. Ara es traslladaran als jutjats dels llocs on resideixen els querellats. En el cas de Fernández Díaz, per exemple, a Barcelona. Serà a partir del moment que se'ls notifiqui la querella que tindran quinze dies per designar un advocat -que haurà de ser andorrà, per poder representar-los a Andorra- i comparèixer a la causa. A partir d'aquest moment la batlle podrà començar a ordenar diligències i es podrà desplaçar a Madrid, en seu judicial, per interrogar els querellats.
Qui són els investigats per l'operació Catalunya? Contra qui s'han enviat les comissions rogatòries a Madrid?
Els responsables polítics
Mariano Rajoy, expresident del govern espanyol
El querellat més important. Fins ara, Rajoy s'ha escapat de totes aquelles causes relacionades amb l'operació Catalunya, amb Villarejo o amb la corrupció al PP. La justícia andorrana l'investiga falsedat de documents, per la informació enviada al Departament del Tresor dels Estat Units que va fonamentar la nota contra BPA i la seva liquidació, i per coacció a òrgans constitucionals. Segons el codi penal andorrà, aquest tipus delictiu consisteix en, mitjançant violència o intimidació, influeixi o intenti influir en el govern per prendre una decisió concreta. Rajoy es va reunir, tres mesos abans de la liquidació de BPA, amb el govern andorrà.
Cristóbal Montoro, exministre d'Hisenda
L'exministre d'Hisenda durant el govern de Rajoy està investigat pels delictes de falsedat de documents -també per la informació enviada als Estats Units sobre BPA- i pel delicte contra els òrgans constitucionals. Montoro també va participar, amb Rajoy, a la reunió amb el govern andorrà de gener de 2015, tres mesos abans de la intervenció i tancament de BPA. Segons Drets, entitat que impulsa la querella contra la cúpula política i policial per l'operació Catalunya, hi ha indicis d'intents de pressió.
Jorge Fernández Díaz, exministre d'Interior
L'exministre d'Interior, un dels cervells de l'operació Catalunya, també està implicat en aquesta investigació. La justícia andorrana l'investiga per falsedat de documents i delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge. Durant el govern de Mariano Rajoy, i fins que va ser rellevat per Juan Ignacio Zoido, va ser el màxim responsable polític de la "policia patriòtica" i acusat de conspirar contra diversos dirigents independentistes. Serà jutjat pel cas Kitchen, una operació del Ministeri de l'Interior, amb l'ajuda de Villarejo, per robar documents sensibles a l'extresorer Luis Bárcenas.
Francisco Martínez, exsecretari d'Estat de Seguretat
Igual que Jorge Fernández Díaz, qui era la seva mà dreta al ministeri de l'Interior, Francisco Martínez, està investigat pels delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatges. Àudios filtrats recentment sobre Villarejo, reconeixia que Interior pagava diners a l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola i que gràcies a ella es va posar en marxa l'operació Catalunya. També serà jutjat en el marc de l'operació Kitchen.
Ignacio Cosido, exdirector de la Policia
El cap polític de la policia, Ignacio Cosidó, està investigat per coaccions, amenaces, extorsió i xantatge. Juntament amb Fernández Díaz i Francisco Martínez, era el superior dels policies que van actuar sobre el terreny per pressionar els directius de BPA.
Els policies
Eugenio Pino, exDirector Adjunt Operatiu de la Policia
El màxim responsable policial de la brigada política de la Policia, ara jubilat. Aquest va ser precisament l'argument d'Espanya per mirar de bloquejar la comissió rogatòria d'Andorra contra ell. Un dels noms clau de la policia patriòtica, ara la justícia andorrana torna a enviar una comissió rogatòria perquè comparegui en la causa.
Marcelino Martín Blas, excap d'Assumptes Interns de la Policia
De sobrenom Félix, Marcelino Martín Blas es va reunir l'any 2014 amb el CEO de BPA, Joan Pau Miquel, per demanar-li informació sobre comptes bancaris de la família Pujol, Artur Mas, Oriol Junqueras i els seus familiars sota l'amenaça de forçar el tancament del banc. La primera querella de Cierco, abans d'ampliar-la a més policies i polítics, anava dirigida contra ell i contra Celestino Barroso. Martín Blas va ser l'únic que va comparèixer davant les autoritats espanyoles a petició d'Andorra.
Bonifacio Díez Sevillano, inspector en cap de la Policia
Mà dreta d'Eugenio Pino, Díez Sevillano era l'agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola d'Andorra, i també va participar en les pressions a la direcció de BPA. Les comissions rogatòries contra ell es van respondre des de l'ambaixada espanyola a Mèxic, on estava destinat, i van demanar aclariments a les autoritats judicials andorranes. La carpeta va tornar a Madrid i es va deixar sense complimentar.
Celestino Barroso, inspector el cap de la Policia
També agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola d'Andorra entre 2014 i 2017, i implicat en les pressions als banquers andorrans, Espanya ha bloquejat la seva investigació a Andorra argumentant que va actuar amb immunitat diplomàtica. Segons Cierco i Miquel, va ser un dels qui els va extorquir i amenaçar l'any 2014, abans que ho fes Marcelino Martín Blas. Serà pràcticament impossible que reti comptes pels fets.