Decisió històrica: el Parlament anul·la per unanimitat tots els judicis franquistes

Jornada històrica al Parlament de Catalunya. El ple ha aprovat per unanimitat la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme i ha anul·lat tots els judicis de la dictadura amb els vots de tots els grups, també del PP català, que aquest matí ha anunciat que hi donaria suport. D'aquesta manera, tira endavant una decisió pionera en polítiques de reparació que anul·la els 63.961 consells de guerra del franquisme celebrats entre 1938 i 1978, reconeix que van ser il·legals, i autoritza l'Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar un llistat exhaustiu de totes aquelles persones condemnades.

La sessió del ple ha començat puntual a les tres del migdia amb una ovació a les víctimes del franquisme i els seus familiars, que han assistit a la cambra i amb l’absència dels diputats del PP, que han arribat tard. Aquest ha estat el moment de l'aplaudiment: 

Víctimes del franquisme, familiars i entitats memorialistes segueixen al #Parlament el debat de la llei per anul·lar els judicis franquistes pic.twitter.com/44ox0lQ1mq

— Parlament Catalunya (@parlament_cat) June 29, 2017

Després de l'aprovació, i de manera espontània, els parlamentaris han cantat Els segadors –els de la CUP i alguns de CSQEP amb el puny alçat- i han tornat a fer un llarg aplaudiment.
 

El #Parlament aprova per unanimitat la llei que declara nuls els judicis franquistes pic.twitter.com/kAj7MTzqxL

— Parlament Catalunya (@parlament_cat) 29 de juny de 2017

"Declarem il·legals els judicis del franquisme fets a Catalunya"

Montserrat Palau (JxSí), com a relatora de la ponència de la llei, ha repassat els passos seguits fins a l'aprovació de la llei i ha tingut paraules d'agraïment per als grups parlamentaris i especialment per a les víctimes i la Comissió de la Dignitat, dirigida per Josep Cruanyes, i principal impulsora d'aquesta iniciativa. "Declarem il·legals els judicis del franquisme fets a Catalunya entre els anys 1938 i 1978", ha sentenciat Palau. 

Per part de Ciutadans (C's), Matías Alonso ha reivindicat la importància d'aquesta llei, "una nova condemna al cop d'estat feixista i dictatorial, que no va dubtar mai a trepitjar els drets fonamentals per mitjà del terror". I ha defensat el paper de la transició, que ha definit com a "modèlica", i de la Constitució de 1978, que ha facilitat la convivència dins l'Estat. "El que avui fem amb aquesta llei és un pas endavant i necessari per a cercar la reparació, però potser una mica limitat, perquè en queden al marge sentències dictades en altres llocs d'Espanya", ha conclòs. 

Ferran Pedret, del grup parlamentari socialista (PSC) ha destacat la importància de la jornada d'avui i s'ha felicitat per l'actitud constructiva de tots els grups parlamentaris. Pedret ha fet especial èmfasi en recordar el pas endavant que suposa aquesta llei respecte la llei de memòria històrica de 2007, perquè suposa la "nul·litat" dels judicis franquistes i la "il·legalitat" dels òrgans i tribunals que van dictar les sentències. El diputat, visiblement emocionat, ha tingut un record també per les víctimes anònimes del franquisme al sud d'Espanya i a altres punts de l'estat espanyol o a l'exili.

El diputat de CSQEP Joan Josep Nuet ha començat la seva intervenció afirmant que, en dies com avui, val la pena ser diputat del Parlament. Nuet ha citat Josep Cruanyes, "l'ànima d'aquest projecte": "Avui és un dia que durarà anys. Avui retornem la dignitat a tots aquells que la van perdre, que els la van robar". I ha criticat que ahir s'atorgués una medalla al ministre franquista Rodolfo Martín Villa al Congrés dels Diputats: "El que passa aquí no és cap miracle. Avui fem justícia: estic orgullós del meu Parlament i del meu país", ha reivindicat. 

En representació de la CUP ha intervingut Mireia Boya, que ha agraït a tothom qui ha fet possible la llei que avui ha aprovat la cambra, així com a tots els represaliats durant el franquisme i que mantenen viva la memòria. "Avui estem fent un acte de ruptura amb el règim; avui aquest Parlament serà sobirà. Per sobre de la 'pantomima' de la transició i per sobra de la descafeïnada llei de memòria històrica estatal", ha defensat. "Avui aquest país torna a ser republicà", ha sentenciat. Boya ha repassat els números de víctimes que va deixar el franquisme, "la venjança de Franco amb Catalunya", i uns números "volgudament anònims" que tenen vides, noms i cognoms al darrere. "Els noms dels represaliats es faran públics amb l'aprovació d'aquesta llei. Reparació individualitzada", ha recordat la diputada. 

També ha parlat del referèndum del primer d'octubre: "En la nostra república no hi haurà lloc per als crims de la dictadura, ni per a Martín Villa, ni pensions vitalícies per a Billy el Nen". "Votar 'sí' també és això", ha recordat. "Avui és un dia que durarà anys. Guardem-lo, perquè avui hem guanyat en memòria, en justícia i en dignitat", ha conclòs.

Més enllà de la llei de memòria històrica

La nova llei catalana -impulsada per JxSí, CSQEP i la CUP- va més enllà de la llei de memòria històrica del 2007. La llei aprovada pel Congrés -que el PP va rebutjar-, declara la "il·legitimitat" dels tribunals i les condemnes per motius polítics, ideològics o de creença, mentre que la proposició de llei aprovada pel Parlament declara la nul·litat de les sentències polítiques del règim franquista.

En concret, la norma estableix que són il·legals "els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista".

El text diu també que la llista de persones condemnades s'ha de publicar el mateix dia de l'entrada en vigor de la llei, que serà l'endemà que sigui publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Preveu també que l'Arxiu Nacional de Catalunya actualitzi aquesta llista si té coneixement de casos que no constin a l'arxiu dels tribunals militars a Catalunya.

El contrast amb el Congrés dels Diputats

La jornada d'avui al Parlament contrasta amb la viscuda ahir al Congrés dels Diputats. La cambra espanyola va commemorar ahir els 40 anys de les primeres eleccions democràtiques a l'estat espanyol després del franquisme amb moments que van aixecar polseguera com la condecoració de l'exministre de governació franquista Rodolfo Martín Villa (implicat en els fets de Vitòria i reconvertit en demòcrata de la mà d'UCD).

La sessió solemne va comptar amb la presència del rei d'Espanya, Felip VI, que va aprofitar el seu discurs per llançar un contundent missatge a favor la legalitat en què es podia entreveure una clara al·lusió al procés sobiranista. Podem, PDECat i el PNB van protestar abans i durant l'acte, i ERC i EH Bildu van decidir no assistir-hi. Tampoc no hi va ser el rei emèrit Joan Carles I, que es va mostrar "dolgut" i "irritat" per haver-ne estat apartat.