Intencionadament o no, en menys d'una setmana l'eix del 27-S ha canviat. Les enquestes han fet entrar en joc Pablo Iglesias: ell o Mas. La seva llista, sense aclarir res sobre el dret a decidir –on els seus nous socis hi estan més que còmodes- és la cridada a "guanyar a Convergència i Artur Mas". El mateix Iglesias, que ha passejat pels mitjans de Catalunya aprofitant l'estada a Barcelona, se n'encarrega de repetir-ho i colar la falca en calçador. Només ell pot aturar Mas, es veu. Només ell és alternativa a Mas, sembla.

Podem estar tranquils. Ell ve a guiar als antics socis del tripartit però, ho explicava a TV3, hauran de ser els catalans els que triïn el seu deixeble a les eleccions del 27-S. Un detall, tot s'ha de dir. Va funcionar el model amb Ada Colau i ara, encara que les eleccions siguin un pols a l'Estat, a can Iniciativa han trobat la manera d'anar-hi sense haver-se de mullar massa. Sense que ningú els hi obligui a definir-se, poden ser presents en unes eleccions que sols perdrien encara més diputats.

Les giragonses que ha de fer Pablo Iglesias per defensar el pacte amb el partit d'Herrera i Camats no són fàcils. Però més complicat serà pels dos colíders dels ecocomunistes defensar les declaracions que fa Iglesias pels llocs renegant de la Internacional, de les estrelles roges i de "no voler fer polític amb això", tal com va dir el mateix líder de Podemos en una entrevista a "Crític".