El 1988 ja deien que podien. Llavors, Iniciativa per Catalunya es va presentar a les eleccions al Parlament amb el lema "Amb iniciativa es pot", i el resultat no va ser especialment dolent: tercera força política. 209.200 vots, el 7,76% del total, i 9 diputats. Aquell era el primer any en què es presentava IC, a partir de la fusió del PSUC, l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). Es veu que, quan aquest espai es refunda, acostuma a tirar del mateix lema.

Ara tornen a dir que poden. De fet, fins i tot poden permetre's el luxe de registrar el domini catalunyasiqueespot.cat a nom d'ICV. Diuen que poden, i han presentat un manifest amb una música que sona prou bé per als independentistes. "Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi -fonamentat en la plena sobirania del poble català com a subjecte col·lectiu que pot decidir el seu futur- que no estigui subordinat, ni sigui subaltern, a cap altre marc", reclamen.

Qui equipari aquesta frase amb el PP és realment miop. Josep Maria López Llaví no és Mariano Rajoy. Jaume Bosch no és Mariano Rajoy. Senzillament és que, com sant Tomàs, hi ha un bon grapat de "síquepodemistes" que fins que no posin la mà a la nafra no es creuran res d'aquest procés de ruptura. Hi ha qui encara considera, legítimament, que Artur Mas no va de veres. Que la imputació pel 9-N és un mer formalisme pactat amb Mariano Rajoy que retroalimenta la dreta espanyola i la dreta catalana. 

I cadascú pot creure el que vulgui. Ara bé. Això els incapacita per poder votar a favor d'un procés de ruptura amb l'status quo espanyol el 28-S? No, ni molt menys. Arcadi Oliveres podia perfectament votar a favor d'aquest inici constituent català. Un escenari que Pablo Iglesias no sabem si pot tolerar. Més d'hora que tard hauran de concretar cap a quina banda es decanten. Ara poden no fer-ho. D'acord. Diuen que s'ho poden permetre. Ja es veurà. Però res de tot això no els situa al bloc del "no".