Encetem una setmana apassionant. Dimarts, Barça-PSG. Dijous, Sant Jordi, la Diada més admirable que tenim. Tan admirable, que ens neguem a declarar-la festiva. Tan admirable, que l'unionisme nostrat va escollir-la ara fa un any per sortir a la llum. En aquests 365 dies, l'entitat han fet relativament poca cosa més enllà de néixer. Esperem que en aquest segon any siguin més creatius.

Però el dia rellevant vindrà l'endemà, divendres 24. Òmnium, l'ANC i l'AMI donaran el tret de sortida per a les eleccions del 27-S, en un acte que es preveu multitudinari. Curiosament -o sortosament-, Societat Civil Catalana també ha escollit el símbol d'una votació per resumir el conjunt dels seus objectius. El 27-S, uns i altres ens trobarem a les urnes. Una gran notícia.

En qualsevol cas, divendres 24 també serà el dia en què començarà la 44a. Feria de Abril de Catalunya. Una de les gràcies del procés és que l'independentisme ha entès que hi ha una sèrie de conciutadans d'adscripció nacional espanyola, o andalusa, o extremenya, que són tan catalans com qualsevol altre. I que potser fins i tot van votar Sí-Sí pensant en els seus néts. De negar i/o voler canviar una realitat, s'ha passat a acceptar-la amb naturalitat. I mirar com podia beneficiar-nos a tots plegats.

Perquè tothom ha entès que aquest procés no va de retrovisors, ni de llums de posició, sinó de posar les llargues. I per això, perquè l'independentisme vol construir un futur millor a partir d'unes procedències diverses, estaria molt bé que, sortint del Sant Jordi, bona part dels allí presents se n'anessin a fer un rebujito. A acabar d'escurar-hi la nit. Potser no convenceran cap indecís, però deixaran l'Aznar de l'"antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España" amb el cul a l'aire.