Aquesta tarda, l'expresident José María Aznar ha presentat el llibre El futuro es hoy. España en el cambio de época (Península). El líder del PP, Pablo Casado, ha oficiat de presentador d'un text en què Aznar es mostra molt dur amb el partit i assegura, entre d'altres perles, que afronta una "prova de supervivència".  

El llibre d'Aznar vol ser una reflexió sobre Espanya en el panorama global i s'estén en temes de l'actualitat internacional com la crisi de la UE i el xoc entre els Estats Units i la Xina. Però, en realitat, té un gran objectiu: llançar un crit d'atac contra el gran enemic de l'Estat, que no és altre que l'aliança entre el nacionalisme (català i basc) i el populisme que s'ha produït, segons ell i que s'ha plasmat en el suport a la moció de censura que ha dut Pedro Sánchez a la Moncloa.

El Front Popular ha tornat a Espanya, ve a dir Aznar, i prepara una reforma constitucional en sentit confederal que s'ha d'impedir. Us oferim algunes de les millors "perles" de l'expresident, de la seducció per Ciutadans al menyspreu per Pedro Sánchez.

L'independentisme, el gran enemic

"Els escrits de Quim Torra -el president "net" de la Generalitat-, que no son simples missatges de twitter, repeteixen els excessos més grotescos d'hispanofòbia racista que es poden trobar en la literatura de Sabino Arana".

El populisme, aliat del secessionisme

"Han estat molt més determinants en l'ofensiva contra la democràcia liberal a Espanya els partits i moviments nacionalistes del País Basc i Catalunya, que han promogut -i continuen fent-ho- veritables democràcies totalitàries en les comunitats autònomes on son hegemònics. Sense els nacionalismes secessionistes del País Basc i Catalunya, el populisme espanyol seria una broma".

L'atracció per Ciutadans

"Si la progressió de Ciutadans confirma, anem cap a una recomposició substancial del mapa polític espanyol. El PP, després de perdre el govern i entrar en un procés de renovació del seu lideratge, haurà de fer front a una veritable prova de supervivència, i el centre dreta reformista haurà de plantejar-se, en tot cas, una operació de refundació que torni a integrar el que s'ha dispersat".  

Contra la reforma de la Constitució

"No hem d'assumir el preu de la deslleialtat. De manera que, si s'hagués de reformar la Constitució, seria per reafirmar els principis de l'Espanya constitucional. No per una altra cosa".

"La reforma que s'intentarà no serà federal, sinó la d'un pretès acord bilateral amb Catalunya i el País Basc que, amb l'excusa de recuperar la singularitat amb què la Constitució va voler distingir a aquestes comunitats, estableixi un principi confederal, inclòs el dret d'autodeterminació dins de la Unió Europea".   

El seu govern, l'únic de centre dreta liberal a Europa

"Fora de Gran Bretanya, sostinc que pràcticament l'única formulació d'un centre dreta liberal va ser la que es va aplicar a Espanya en el període 1996-2004" (...) "a Europa, l'hegemonia cultural de l'esquerra s'ha acceptat amb una sorprenent resignació".

Rajoy, un tebi

"Mariano Rajoy i Felipe González son els dos líders que, cadascun en els eu moment, reben un taló en blanc de l'electorat. Un mandat per superar les conseqüències de la crisi econòmica, però també per recuperar el rumb del país. (...) Si és veritat que des del punt de vista econòmic i per diverses raons, les coses han millorat substancialment (...) en l'àmbit polític i institucional, el balanç és molt diferent".

El govern "frontpopulista" de Sánchez

"S'ha imposat als espanyols un govern de caràcter típicament frontpopulista, ostentat per un partit en minoria, teòricament adscrit a la democràcia formal, i sostingut per totes les forces que preconitzen la democràcia totalitària".