Un dels moments que genera més enrenou entre el parlamentarisme és quan un diputat vota diferent del seu partit. A vegades és perquè realment discrepa sobre la decisió que ha pres el seu grup parlamentari i, en moltes altres ocasions, es tracta simplement d'un error. Un dels més recordats dels darrers anys és quan el diputat del PP Alberto Casero, en la passada legislatura, es va equivocar i va acabar salvant la reforma laboral del govern de Pedro Sánchez. Al principi de la legislatura, el diputat del PP Daniel Pérez Osma es va equivocar i va votar a favor de l'amnistia, però el van deixar rectificar. De fet, quan la votació és transcendental o rellevant, la presidència del Congrés sol ser benevolent i deixa rectificar.
Però realment, hi ha molts més díscols dels que es pot pensar, com apunta l'anàlisi de dades de Nació per a les eleccions del 29 de novembre. Fins a 159 dels 394 diputats que han passat pel Congrés aquesta legislatura, de grups amb més d’un membre, s’han desmarcat en alguna iniciativa. En molts casos són mocions o votacions de menys rellevància, en què per algun error de comunicació, s'acaba votant diferent de la resta del grup parlamentari. En aquests casos, per evitar traves procedimentals, el vot no es rectifica. Amb tot, n'hi ha alguns que han acabat desmarcant-se més que altres respecte dels seus companys de partit.
El podi dels díscols
En la primera posició dels diputats díscols del Congrés hi ha un empat. L'alacantí José María Sánchez (Vox) i la gironina Júlia Boada (Sumar) han votat diferent del seu grup en fins a vuit ocasions durant la legislatura. En el cas del diputat d'extrema dreta és curiós que va ser l'única abstenció de tota la cambra en l'aprovació de la pròrroga de la suspensió de desnonaments del 2024, avalada per tota la resta de parlamentaris. Pel que fa a la representant dels Comuns, va votar en contra d'una proposta del PP sobre la "defensa dels cristians perseguits" -cosa que també va fer la barcelonina Aina Vidal- en què Sumar es va abstenir.
En la segona posició també hi ha un empat entre la mateixa Aina Vidal (Sumar), Vicenç Vidal Matas (Sumar), Engracia Rivera (Sumar) i Isabel Pozueta (Bildu). La representant basca va ser l'única diputada de tot el Congrés que, amb la seva abstenció, no va avalar el "finançament urgent de la llei ELA" el maig del 2025. També va votar en contra de la reforma del concert econòmic del País Basc aprovat per tot el grup d'EH Bildu. Vidal Matas, per la seva banda, va votar a favor d'una moció d'ERC que defensava un finançament singular per a Catalunya mentre que Sumar es va abstenir, i fins i tot Gerardo Pisarello va votar-hi en contra, també per error. La tercera posició del rànquing, amb sis episodis díscols, és per a Alberto Ibañez del grup de Sumar.
N'hi ha a tots els partits
Aquests són alguns dels protagonistes díscols del Congrés, però el vot diferenciat del grup parlamentari es reparteix per tots els partits. Són els grups més grans els que registren un nombre més gran de diputats que, en alguna votació, s'han posicionat diferent del que marca la direcció. En el cas del PP, 68 diputats han estat díscols en algun moment mentre que pel que fa al PSOE ho han estat 30. En el cas de Sumar hi ha hagut un total de vint díscols mentre que en el cas de Vox han estat 15.
En el cas de les formacions més petites, pràcticament sempre hi ha hagut un diputat que, en almenys una ocasió, ha votat diferent del seu partit. A ERC només hi ha hagut dos diputats que mai han estat díscols i a Junts només tres. A EH Bildu només hi ha un cas que sempre ha votat igual que al partit mentre que al PNB tots, en algun moment, han votat diferent de la formació. De l'equació en queden fora el BNG, Coalició Canària, Unió del Poble Navarrès, Compromís i els no adscrits, que tan sols tenien un representant i que, per tant, no poden computar al rànquing de díscols.
