Dolors Sabater: «Montoro ens treu autonomia perquè som els que podem fer la revolució»

Dolors Sabater (Badalona, 1960) va ser una de les sorpreses de les passades eleccions. El cap de llista del PP, Xavier García Albiol, va ser el més votat a Badalona, però Sabater -professora, pedagoga i activista- va aconseguir encapçalar una aliança d'esquerres que es va teixir per fer de cordó sanitari contra el dirigent que va atiar el discurs xenòfob a la tercera ciutat de Catalunya. El mandat ha estat marcat per capítols com el del 12 d'octubre passat, quan la Fiscalia va obrir una investigació per presumpta desobediència perquè l'Ajuntament va decidir obrir i atendre els veïns en el Dia de la Hispanitat. Però també per debats com el de la recuperació de la gestió pública de serveis i els esforços per revertir les polítiques que va impulsar Albiol. En aquesta entrevista amb NacióDigital, Sabater fa una valoració de l'equador del mandat.

- Xavier García Albiol ha estat el catalitzador perquè a Badalona puguin governar plegats Guanyem, Podem, la CUP, ERC, ICV i EUiA?

- Hi ha un fenomen més enllà de Badalona que fa que aquest tipus de coalicions i capacitat d'unir-se sigui general. Respon a un esgotament d'un model polític que no dona resposta a les necessitats de la ciutadania i la reclamació d'una altra manera de fer política. És evident, però, que a Badalona el fet de voler fer un canvi es posa a l'agenda de la ciutat d'una manera molt més prioritària justament perquè les polítiques que s'estaven desenvolupant venien de la mà del PP, el partit que és l'emblema de la corrupció, de les polítiques neoliberals que castiguen les classes populars i que ha fet gala de la xenofòbia. Una ciutat com Badalona no pot permetre que això continuï passant i això ajuda al fet que hi hagi aquesta unió de moviments, que potser des d'un punt de vista partidista sembla difícil que puguin governar junts. Però moltes de les forces que s'uneixen en aquesta alternativa per a Badalona estan acostumades a treballar juntes al carrer en les lluites socials.

- És difícil revertir el discurs xenòfob que va difondre el PP entre un sector de la població de Badalona?

- És cert que quan aquest discurs s'ha institucionalitzat i s'ha fet hegemònic la feina per revertir-lo és més profunda. Cal actuar i ser molt proactius. Estem fent una feina de formació per revertir aquest discurs.- És difícil tenint en compte que aquest relat s'ha fet fort en una època en què la gent patia moltes dificultats?

- És la clau del lepenisme i d'èxits com el de Trump. És evident que això passa quan hi ha una crisi perquè la lluita per la misèria es radicalitza. Però també és una oportunitat molt gran per a les alternatives, les polítiques econòmiques i socials diferents. La crisi és sobre un model econòmic i social que no aconsegueix revertir la pobresa ni fer una bona redistribució de recursos, que afavoreix les diferències entre els rics i els pobres. Seria un error molt gran superar la crisi restablint una altra vegada l'afavoriment a les elits i l'empobriment, encara més, de les classes populars. Això dona ales a aquestes idees que fan creure a les persones que el culpable és aquell que ve de fora, però els grans culpables són els oligopolis, les grans empreses o les formes de fer del govern del PP, que no creu en la democràcia i la justícia social i que l'únic que fa és robar, espoliar el diner públic pel seu lucre personal.

- La situació que va denunciar la regidora Fátima Taleb es continua produint?

- Ella va fer públic una situació quotidiana, que és que hi ha una xenofòbia, un racisme latent instaurat que es fa invisible. Hi ha una manera de fer a la qual la societat s'ha acostumat i està invisibilitzada, i és bo treure-la a la llum, afrontar-la i erradicar-la. Segueix passant en diferents entorns.

- Creu que hi ha el risc que Albiol torni a ser el candidat més votat a les pròximes eleccions?

- Ens sembla que la ciutadania ha recuperat una il·lusió per veure que les coses es poden fer d'una altra manera. Badalona no és una ciutat racista o xenòfoba. Quan la població té més informació i comprova els beneficis de la nova manera d'enfocar la política, té més llibertat per no decidir el vot mediatitzat per unes campanyes d'un populisme molt clientelar. Cal dir que Albiol compta amb un suport molt gran del PP però, de fet, ja s'ha vist com obté el partit els recursos per finançar-se. És un finançament brut, fosc, però molt alt. Albiol ha tingut moltes eines per enganyar les persones i utilitzar-les, però la població madura i crec que ja no tindran tant d'efecte. Tot i això, molt de respecte per les persones que creuen en ell i que el volen seguir votant.
 
- La irrupció de l'esquerra alternativa ha posat sobre la taula nous debats, com ara el de la remunicipalització de serveis. Les externalitzacions han estat una manera d'eludir responsabilitats per part dels governs municipals?

- La tendència a l'externalització obeeix a un plantejament neoliberal molt clar de desviament de fons públics cap a l'empresa privada, l'enriquiment privat i l'enfortiment d'aquestes elits que concentren beneficis milionaris per gestionar béns que són drets bàsics. Per mi, és una perversió del sistema, una maquinació. No oblidem que molts polítics acaben la seva carrera política participant en els consells d'administració de moltes d'aquestes empreses que són les beneficiàries d'aquesta gestió de necessitats bàsiques amb diner públic.

- Està dibuixant un sistema organitzat des de les institucions per afavorir el sector privat.

- Hi ha un muntatge que consisteix en un sistema per espoliar allò públic cap a allò privat, maquinat per aquest plantejament neoliberal. Tot i això, a Barcelona, per exemple, que qui liderava el moviment contra els desnonaments acabi sent alcaldessa de la ciutat és simbòlicament un exemple clar i una referència d'aquest canvi. Tenim una responsabilitat de lluitar contra l'hegemonia de les elits i les oligarquies i recuperar al màxim tots els serveis públics pel bé comú. Està demostrat que, econòmicament, és molt més beneficiós per a la població que la gestió sigui pública. En els casos que s'hagi d'externalitzar, s'ha d'apostar per les empreses del tercer sector i clàusules socials als plecs. 

"Està demostrat que, econòmicament, és molt més beneficiós per a la població que la gestió sigui pública"

- Tenen prou eines per enfrontar-se a empreses amb grans poders?

- Part de l'estructura d'aquest muntatge per afavorir les empreses també és debilitar el municipalisme. Això és el que ha fet Montoro amb les seves lleis. Al PP, amb complicitat dels socialistes, no li va tremolar el pols per modificar la Constitució del règim del 78 per respondre positivament als requeriments d'Europa de control del deute i collar més als municipis. Les lleis de Montoro ens impedeixen contractar personal per suplir les persones que es jubilen, ens treuen autonomia i busquen afeblir els ens locals perquè som els que realment podem fer la revolució. Som els que coneixem els veïns i el seu patiment quan estan en el cercle de la pobresa i som els que hem de prendre diàriament decisions per millorar la vida de les persones. És al municipalisme on la llavor i l'empenta per revolucionar la política té més força. Això fa por a l'establishment i les elits perquè des d'aquí, tot i no tenir les eines, estem buscant totes les escletxes i fent front comú amb altres municipis del canvi i d'altres que també s'estan apuntant.
 
- Han hagut d'encaixar contradiccions davant de situacions en les quals no tenien marge de maniobra?

- És evident que en el moment en què tens la responsabilitat de governar i de fer efectius els ideals pels quals estàs lluitant t'has de fer amb l'eina. L'administració pública és una estructura molt complexa que està pensada jurídica i administrativament per fer difícils els canvis. Si algú pensava que era arribar i moldre per aconseguir canvis immediats, això no era possible. Però arribar i moldre en posar-nos en marxa sí que ho hem fet. Aquests dos primers anys han estat de molta feina interna, d'enfortir la xarxa i de veure, entendre i buscar a través de quines escletxes jurídiques i administratives podíem iniciar els canvis o revertir el que ja hi era. Per exemple, amb la remunicipalització el primer que cal fer és estudiar la situació. Tu no pots arribar i suspendre els contractes que ja tens perquè hi ha uns drets de les empreses. 

- Quan van arribar a les institucions es va qüestionar la seva capacitat de governar pel fet de provenir dels moviments socials.

- Tot l'establishment polític ha generat sobre nosaltres un relat sobre que la realitat ens posaria al nostre lloc i hauríem de renunciar als nostres ideals i que no seríem capaços de gestionar i nosaltres hem demostrat el contrari. D'alguna manera, per aquells que fomentaven aquest imaginari, nosaltres hem fet una ocupació. Hem usurpat un espai on no ens esperaven. Hem demostrat que no només som capaços de gestionar, sinó que ho fem amb millores substancials. A més a més, tots els esculls i dificultats que se'ns posen per davant no només no ens aturen sinó que fem xarxa i som persistents en l'objectiu i, per tant, som valents i som forts. No ens preocupa que les coses no es puguin fer immediatament perquè estem acostumats a fer resistència.

- Més enllà de remunicipalitzar l'aigua, van detectar un presumpte cas d'irregularitats en el contracte del servei de neteja. En quina situació es troba?

- Amb l'aigua hem fet el conveni amb diversos municipis a l'AMB i es va avançant. Ens hem aturat de forma més específica en el contracte de la neteja perquè vam detectar que era molt gran i, a més a més, aquestes possibles irregularitats. Ens falta un contra informe per poder prendre les mesures definitives. No estem en stand by, estem a l'espera d'una última informació. A banda, el cas està en mans de la Fiscalia.
 
- Plantegen la recuperació de la gestió pública d'altres serveis?

- També hem posat damunt de la taula com a municipalitzacions més factibles la del personal de la neteja d'edificis municipals i de les escoles bressol. Val a dir que quan vam entrar a l'ajuntament hi havia una situació terrible de les contractacions. Hi havia desenes de contractes irregulars per valor de més de 12 milions d'euros. En el seu moment, aquests contractes van estar ben fets però després van entrar en situació irregular en el moment en què tocava renovar-los. S'havien de licitar i no es va fer. Ha estat una prioritat endreçar això. Això també ens dona l'oportunitat de, en cada cas, veure què és municipalitzable i què no. Moltes vegades són contractes petits de gestió externa que està bé que ho estiguin, però incloent clàusules socials als plecs que s'avinguin als principis ètics i polítics de governs radicalment democràtics que busquen la justícia social i vetllar perquè les condicions laborals dels treballadors subcontractats siguin dignes, hi hagi responsabilitat medi ambiental i social. Ara estem treballant per rescindir un contracte de neteja de l'institut municipal de serveis socials perquè és una empresa que no tracta bé els seus treballadors. Nosaltres no en som directament els responsables, però no podem aixoplugar un servei que el gestiona una empresa que està incomplint. En això ens diferenciem de la resta de mandats.

"Històricament, tota la zona del Besòs ha acumulat moltes més desigualtats i molta menys inversió que la zona del Llobregat"

- No és casual que aquesta manera de governar estigui liderada bàsicament per dones.

- Forma part també d'aquesta revolució. Tot aquest canvi en la política no es pot fer si no és feminista. Això vol dir posar les dones en el lloc d'on han estat excloses. Estem veient com s'estan reproduint esquemes masclistes i fòbies relacionades amb la identitat sexual. O governem d'una altra manera, buscant aquest trencament amb el patriarcat des de les perspectives feministes, o el canvi no pot prosperar. De vegades es posa al mateix nivell el masclisme i el feminisme, i són dos àmbits diferents. El feminisme també vol dir noves masculinitats. Hi ha molts homes que poden representar perfectament el feminisme, així com hi ha dones que poden representar el masclisme.

- Les infraestructures a Badalona són la gran assignatura pendent. Es desencalla algunes de les reivindicacions històriques, com la de la C-31?

- Estem molt disgustats amb la Generalitat. Aquesta ciutat és molt important per al país. Històricament, tota la zona del Besòs ha acumulat moltes més desigualtats i molta menys inversió que la zona del Llobregat, que té els grans motors econòmics de l'àrea metropolitana. Badalona és una ciutat que ha cobert una funció al costat de Barcelona: ha assumit les capes més pobres expulsades per la capital. Aquí també hi ha una responsabilitat. Ens esperàvem més compromís per part de la Generalitat, que sempre té molt bones paraules però no concreta inversions i compromisos. Tenim equipaments educatius i instituts que fa anys que s'esperen, una autopista franquista que quasi passa per sota del balcó de les cases. A més, el tramvia es queda a Sant Adrià i no continua. Hauria de seguir avançant i enganxar amb l'estació de Badalona. No ho hauríem d'estar reivindicant-ho nosaltres, hauria de ser la pròpia Generalitat qui hauria de tenir interès en què Badalona no quedés desconnectada en aquest important entramat de l'àrea metropolitana.
 
- I pel que fa al metro?

- Tenim un problema amb Can Ruti. És un complex sanitari, d'investigació i formació que està enmig d'una serralada. Hi ha bons autobusos però hi ha autèntics problemes d'accessibilitat. No hi ha cap altre hospital d'aquesta magnitud que no tingui metro. La L-1 no ho solucionaria del tot, però el seu allargament hauria d'arribar a Badalona i connectar amb Pompeu Fabra i Bufalà. Connectaria zones molt poblades de la ciutat i la parada més propera a l'hospital facilitaria l'accés. 

- Badalona no té parc d'habitatge públic i és la tercera ciutat de Catalunya en població. Esteu tirant d'enginy per suplir-ho, com ara destinar-hi el superàvit. També hi ha pisos buits de la Sareb. Esteu negociant amb els bancs? Quines mesures a mitjà i llarg termini preveuen?

- El que hem decidit és destinar bona part del superàvit que l'estat espanyol ens volia obligar a utilitzar per pagar deute a crear un parc públic d'habitatge social de lloguer. Farem tres promocions d'habitatges, que representaran entre 40 i 50 pisos. Això no vol dir que renunciem a obtenir pisos dels bancs; de fet, al llarg d'aquests dos anys hem aconseguit 69 pisos d'entitats bancàries. El que és lamentable és que durant el mandat del PP, en el moment més dur de la crisi i de l'emergència habitacional, no es fes cap política d'habitatge, ja que l'única voluntat era beneficiar els lobis econòmics i els bancs en detriment dels drets de les persones. Això ha provocat que tinguem només tres pisos d'habitatge social en una ciutat tan necesitada com la nostra. Aquest és un exemple clar dels dos únics models de ciutat que hi ha: el model del PP, que beneficia les grans oligarquies i ofereix solucions imposibles a la ciutadania; o el model del govern que encapçalo, que posa els drets de la ciutadania al centre de l'acció política.
 
- Estem en plena ebullició pel referèndum. Serà possible mantenir la unitat de tots els sobiranistes d'aquí al setembre?

- Ha de ser possible. Hi ha una cosa clara: un acord amb l'Estat ja s'ha vist que és impossible. A l'altra banda qui hi ha no és demòcrata, no té la democràcia com a principi fonamental. Les forces sobiranistes del país, des d'aquelles més clarament posicionades a favor de la independència a aquelles que estan més posicionades a favor d'una república federal, no només han de poder anar unides sinó que és importantíssim que ho estiguin. Aquest compromís per un referèndum que sigui vinculant i efectiu s'ha d'aconseguir amb aquesta unitat de totes les forces sobiranistes.

- Facilitarà l'obertura de col·legis electorals encara que hi hagi una resolució judicial que ho impedeixi?

- Des de l'ajuntament, treballem amb la perspectiva que les coses han d'anar passant i ja ens hi anirem trobant i prenent les decisions a mesura que vagin venint. Els futuribles no els tenim en compte. Ara bé, com a govern, i jo com a alcaldessa, sempre he defensat que els veïns de Badalona sense cap exclusió tenen el dret a poder expressar la seva posició respecte un tema tan cabdal com és la relació amb l'estat espanyol. Jo em sento en la responsabilitat de defensar el dret que tenen tots els badalonins i badalonines de poder exercir el seu dret a vot. 

- Es tornarà a presentar a les eleccions del 2019?

- Queden dos anys encara. El nostre projecte té encara molta feina per desenvolupar-se i tenim totes les energies posades en això i en superar els esculls que ens impedeix fer-ho. No és el moment de perdre temps en aquesta qüestió, sinó en ser molt contundent amb les reivindicacions.
  

"El meu compromís és que els badalonins puguin exercir el seu dret a decidir"

1. Es nota una sensibilitat diferent a la Generalitat pel fet que el seu president era alcalde, com en el cas de Carles Puigdemont? - Es nota en la sensibilitat que ha tingut cap als municipis i en la mirada que té sobre la política. Malauradament, a Badalona encara no s'ha notat en la concreció de projectes importantíssims pel desenvolupament d'una ciutat amb tants reptes històrics pendents com aquesta. 2. Sense Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, creu que s’hagués iniciat el debat sobre les (re)municipalitzacions dels serveis? - El que representa Ada Colau, o sigui, la irrupció de moltes persones que fan el salt a la institució des dels moviments socials (a Barcelona i també a Badalona i a tantes altres ciutats del país) és el que explica el replantejament a fons de la forma de fer política. Des d'aquests municipis, posem els drets de les persones al centre de l'acció política i qüestionem els beneficis que les oligarquies han obtingut a costa de drets bàsics. El municipalisme transformador fa pinya en aquest repte i, evidentment, que una ciutat com Barcelona hi estigui implicada és un factor tractor. 3. Quan rebi una carta de la Fiscalia que no es poden cedir locals municipals pel referèndum què faran? - Perquè això passi abans caldrà que el govern convoqui formalment un referèndum. A mesura que els esdeveniments es vagin succeint anirem prenent les decisions corresponents. El que sí que vull deixar clar és que el meu compromís és que la ciutadania de Badalona pugui exercir el seu dret a decidir. 4. Com hauria reaccionat si la Rosa –la dona de 81 anys que va morir a Reus amb la llum tallada- hagués mort al seu municipi? - Sense haver hagut de lamentar un fet tan indignant com aquest, a Badalona hem pres mesures de pressió contra les companyies subministradores que no subscriuen els protocols de lluita contra la pobresa energètica. En aquest sentit, hem deixat de pagar les factures derivades d'aquests deutes de pobresa energètica fins que les companyies subscriguin aquests protocols.  5. Estaria a favor d'un canvi de legislació per facilitar la governabilitat al més votat? - Cal una reflexió més àmplia que passi per garantir que la participació de la ciutadania en la presa de decisions sigui més directa i anem transitant d'una democràcia representativa a una democràcia participativa.