Poc més d'una setmana després del pacte del 12 de Desembre pel qual es va acordar data, pregunta i via de la consulta sobiranista de tots els grups demòcrata-catalanistes del Parlament ha tornat al taulell les travesses sobre com s'han d'afrontar les eleccions europees.

Si bé, les forces polítiques catalanes es miraven aquests comicis amb una certa perspectiva i sense pressa, la resposta negativa de l'Estat espanyol a la consulta i les reaccions col·laterals podrien catalitzar una llista o, com a mínim, una unitat d'acció dels partits sobiranistes en defensa del dret a decidir  a Brussel·les sense necessitat de compartir candidatura.

De fet, aquest diumenge s'ha tornat a veure un teva-meva amb dedicatòria entre CiU, ERC i ICV. Ha estat el president del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, el que ha saltat a la palestra per exculpar-se que una llista unitària no es porti a terme. 

A través del seu perfil de twitter, Duran ha assegurat que si aquesta candidatura única no existeix no és pas per culpa dels demòcrata-cristians sinó d'ERC i ICV que han gesticulat en contra. Amb aquesta premissa Duran ha piulat que "no és possible aquesta llista perquè ICV ja ha dit que no i ERC no en té cap ganes. Unió no ha dit pas res".

De Bildu a ICV

En aquest sentit, l'entorn de Duran recorda que aquesta setmana els portaveus de Bildu, Txelui Moreno i Pernando Barrena s'han reunit al Parlament amb membres d'ERC i la CUP. Una reunió que es produïa dos dies després d'una trobada a Bilbao en la qual s'establien les primeres converses per formalitzar una defensa del dret a decidir a Brussel·les entre ERC, Bildu i BNG. Ara bé, el mateix candidat d'ERC, Josep Maria Terricabras ja adverteix que veu difícil una "gran coalició nacional". Val a dir que ICV dissabte va tancar les primàries escollint Ernest Urtasun, que ja ha deixat entreveure que no està per cap llista consorciada amb CiU.

Per altra banda, des de la direcció d'ERC insisteixen que si bé en un principi CiU tenia por de quedar per darrera dels republicans en els comicis europeus, ara creuen que és Unió que no vol la conjunció electoral. Argument que des de CiU com des d'Unió neguen rotundament. De fet, fins i tot, s'han plantejat una candidatura conjunta entre CiU, ERC i PNB, fins al punt que els jetzales també van dinar amb els republicans ara fa tres setmanes o el mateix cap de llista de CiU a Brussel·les, Ramon Tremosa, defensava obertament una llista d'ampli aspectre.

La resposta a l'Estat i el socors d'Europa

Sia com sia, potser l'evolució de la reacció i la militància de l'Estat espanyol en contra la consulta ajuda a acostar posicions als partits que han signat que volen la consulta sí o sí, per remetre un missatge clar i inclusiu a Europa que els catalans volen decidir el seu futur polític.