Josep Antoni Duran i Lleida ha guanyat una votació. Pot estar satisfet. En 41 anys de carrera política, per primer cop s'ha enfrontat directament a les urnes en solitari... i ha guanyat. Sí. Sorprenentment. Pel 4% dels vots. Una victòria pírrica, però una victòria al cap i a la fi. Felicitats.

Ara bé. En el fons, en el fons, què es dirimia aquest diumenge a Unió? En el fons, en el fons, es dirimia tancar files amb Artur Mas o anar per lliure. O, en paraules de l'estimadíssim Josep Miserachs, seguir l'exemple d'Anton Cañellas. Antifranquista de soca-rel, catalanista de soca-rel. Però dins d'Espanya. Els acòlits de Duran han triat ara aquesta via, en ple 2015, la dels Centristes de Catalunya-UCD.

Extrapolant els resultats de la consulta a l'actual grup parlamentari de CiU, a la Unió cañellista li correspondrien vuit representants, no els quinze que té actualment. Ergo, a l'hipotètic "partit del president" n'hi correspondrien 42. Més els 21 d'ERC i els tres de la CUP, donen un resultat de 66 diputats obertament independentistes, a dos de la majoria absoluta. No ho farem, però si hi suméssim els incombustibles Jaume Bosch (ICV) i David Companyón (EUiA), podem posar la mà al foc sense por a socarrimar-nos-la que la possibilitat d'una ruptura amb l'status quo espanyol és perfectament vàlida aquest 27-S.

Tan de bo la UDC cañellista tingui els nassos de presentar-se en solitari als comicis del setembre, dient al votant que "la legalitat és la que és" i que cal continuar demanant almoina al president espanyol de torn. A veure si, al món real, troben 270.000 catalans endollats a l'administració que els garanteixin continuar fent la viu-viu.

...ah, per cert. Després d'oposar-se frontalment a la coalició amb CDC, Centristes de Catalunya-UCD va acabar votant a favor de la investidura de Jordi Pujol. I després es va evaporar.


[twitterfollow]bernatff[/twitterfollow]