El moviment dels indignats està prenent una deriva inquietant a Catalunya. Aquest cap de setmana, l'organització del 15-M va convocar una manifestació, dissabte, que va acabar amb una escridassada contra els geganters de Barcelona. "¡Pan y circo!" era la frase que més cridaven entre un reduït ventall de consignes, sempre en castellà. Els gegants de Santa Maria del Mar i l'Àliga i el Lleó de Barcelona van actuar com van poder enmig de l'esbroncada hispànica.

Diumenge, l'escena es va repetir en la inauguració del monument als castellers. Aquesta vegada, els de l'AcampadaBCN van comptar amb el suport dels vaguistes de TMB i, davant els representants de les colles castelleres de tot el país, el famós "No hay pan para tanto chorizo" va convertir la plaça Sant Miquel en un suburbi ideològic de la Puerta del Sol.

L'escultura que s'inaugurava pot agradar més o menys, segur que és massa cara i, sens dubte, hi ha motius de sobres per protestar contra els polítics d'aquest país. Però no pot ser casualitat que els del 15-M només protestin contra la cultura popular catalana. Ni a Madrid, ni a Andalusia els ha passat mai pel cap fer accions d'aquest tipus contra els toros o el flamenc, en format real o simbòlic.

Inevitablement, un fenomen d'àmbit espanyol i amb epicentre a la Puerta del Sol ha acabat contaminat per les fòbies i menyspreus que impregnen la societat madrilenya. Ja no es pot mirar cap a una altra banda; l'AcampadaBCN ha de decidir si és un moviment que vol passar d'espanyol a espanyolista o si, per contra, assumeix la defensa de la societat catalana des de la seva visió del món.