El 20-N sempre torna

Política

ARA A PORTADA

Política El retorn imminent de Puigdemont anima el novè aniversari de l'1-O Oriol March
El despertador No fer res no és la solució Ferran Casas i Manresa
Societat El Javier, un sabater de 60 anys de l'Hospitalet, se suïcida abans que el desnonessin de la botiga David Cobo
Economia Els constructors denuncien la «politització» del cas Maricarmen i exigeixen tombar els decrets Natàlia Pinyol / Agències
Política Bonificacions per al primer pis i una reprovació inèdita: les deu propostes estrella al gran debat del Parlament Oriol March | Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi

Redacció

Publicat el 29 de juliol de 2011 a les 21:59

La pròxima legislatura al Congrés no serà com cap altra. Inexorablement, es van tancant totes les escletxes de l'Estat autonòmic i la recentralització arriba com a conseqüència necessària de la crisi. El PP ja està començant a desmantellar les seves autonomies -quasi totes- i Maria Dolores de Cospedal ha estat l'encarregada de fer la prova pilot a Castella-La Manxa. Trenta anys després, l'invent del cafè per a tothom ha resultat econòmicament inviable.

Així que, en certa manera, tornem al punt de partida d'aquell altre 20-N. Catalunya i Euskadi tornen a ser els subjectes polítics principals als quals ha de fer front qualsevol model d'articulació territorial de l'Estat. I les creacions autonòmiques de l'Espanya castellana es dilueixen enmig de la indiferència total de les seves societats. Les banderes creades per concurs públic no sobreviuen a qui les va encarregar.

Definitivament, els mapes tornen on els van deixar els Àustries i els combois de l'AVE circulen buits com el miratge que els va causar.

Escull Nació com la teva font preferida de Google