La pròxima legislatura al Congrés no serà com cap altra. Inexorablement, es van tancant totes les escletxes de l'Estat autonòmic i la recentralització arriba com a conseqüència necessària de la crisi. El PP ja està començant a desmantellar les seves autonomies -quasi totes- i Maria Dolores de Cospedal ha estat l'encarregada de fer la prova pilot a Castella-La Manxa. Trenta anys després, l'invent del cafè per a tothom ha resultat econòmicament inviable.

Així que, en certa manera, tornem al punt de partida d'aquell altre 20-N. Catalunya i Euskadi tornen a ser els subjectes polítics principals als quals ha de fer front qualsevol model d'articulació territorial de l'Estat. I les creacions autonòmiques de l'Espanya castellana es dilueixen enmig de la indiferència total de les seves societats. Les banderes creades per concurs públic no sobreviuen a qui les va encarregar.

Definitivament, els mapes tornen on els van deixar els Àustries i els combois de l'AVE circulen buits com el miratge que els va causar.