Per primera vegada en molt de temps -o, potser i simplement, per primera vegada- el catalanisme polític és qui porta la iniciativa. Aquest dimarts van ser el PP i el PSOE els qui van ajustar-se al guió preestablert per les forces polítiques catalanes i no pas a la inversa, tal i com va succeir en el tràmit de l'Estatut. Avui, instruments del règim espanyol com el Tribunal Constitucional han deixat de tenir utilitat, perquè no existeix autoritat sense credibilitat. Fa temps que la premsa internacional tracta el procés català com un paral·lel exacte de l'escocès, amb l'única disfunció de l'autoritarisme de Madrid.

El debat del Congrés encadena una mica més el bipartidisme espanyol a les velles estructures de la transició, aferrats als articles d'una constitució que ningú al món no es molestarà en llegir. D'aquí a uns mesos, la dotzena de delegats del PSOE i el PP que componen el Tribunal Constitucional tornaran a situar-se per damunt de la voluntat del poble català i tombaran la llei de consultes del Parlament, en una altra partida amb el reglament adulterat. Ja no importarà.

En definitiva, anem cap a un escenari on ells se la juguen a guanyar o perdre, perquè un pacte realista els obligaria a renunciar a molt de poder i massa diners. Nosaltres, en canvi, només podem guanyar perquè som aquí com a conseqüència d'haver perdut sempre.