El club que avui ha rebut el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és el Círculo Ecuestre de tota la vida. Una exclusiva entitat fundada el 1856 per a la qual a vegades dóna la impressió que el temps hi passa molt lentament.

Quaranta anys després de la mort de Franco, l’Ecuestre continua respirant aires de poca frescor ideològica. Aixo malgrat la refundació que hi van fer persones com Güell de Sentmenat, polític d’UCD durant la transició i de mentalitat liberal, qui des del cor del Cercle d’Economia va dirigir una operació per fer-se’n amb el control. Però la idiosincràsia del club roman malgrat tot.

Aquest migdia, una sala plena com en poques ocasions ha escoltat el ministre de l’Interior. Ha començat amb la seva conferència el cicle electoral en què l’Ecuestre convida a representants dels diversos partits polítics que es presenten a les eleccions del 20-D. A tots? De moment, només està programada una altra intervenció. Serà el 2 de desembre

El convidat és… Santiago Abascal, candidat de Vox, un partit sorgit d’una escissió per la dreta del PP. Ja és estrany que en un cicle d’aquestes característiques es convidi una formació ultra que no té cap representació parlamentària. En ocasió del 27-S, hi va haver conferències del PP, C's... i Unió Democràtica de Catalunya.

El ministre ha estat rebut i presentat per Alfonso Maristany, flamant president. Va concloure el mandat de l’anterior, Borja García-Nieto, i es van convocar eleccions. Val a dir que al Círculo no se’n solen celebrar d’eleccions. Maristany ha estat l’únic candidat, sorgit de la junta de García-Nieto, qui ara forma part de la nova junta com a vocal.

No hi sol haver controvèrsies electorals en els salons patricis. La darrera vegada que hi va haver eleccions va ser el 2008, quan l’empresari Joan Coromines va presentar una candidatura renovadora. Coromines és un home proper a Unió Democràtica i de matís més catalanista, però tot i obtenir un bon resultat, va perdre les eleccions. A l’Ecuestre es veu que no li convenen els canvis.

Tot indica que l’Ecuestre conservarà el seu tarannà. Tot l’acte d’avui s’ha fet en castellà, tret d’una pregunta d’entre el públic, que el ministre també ha respost en català. A tots els racons de la casa, que és, cal subratllar-ho, una meravella pels amants de l’estil de club british, es pot llegir “Círculo” i no Cercle, i el castellà és la llengua pròpia del club.
 
Entre el Círculo i el Cercle

A una hora similar, el Cercle d’Economia acollia una conferència del diputat d’UDC al Congrés, Josep Sánchez Llibre. El Cercle és també un representant de la burgesia nostrada, com el Círculo, però d’un to i matís diferent. Els documents del Cercle d’Economia generen sovint polèmica, però són fruit d’un debat intern. La seva composició, tot i que és lògic que aquest tipus d’entitats comparteixin socis, és diferent. El català és la llengua habitual de treball en els seus actes, i des dels seus inicis, el Cercle d’Economia ha volgut mostrar la pluralitat de la burgesia catalana més inquieta.

La sensibilitat europeista era un dels elements fundacionals del fòrum, que sol posicionar-se en un sentit més “liberal” que no pas l’Ecuestre. En les seves juntes solen ser-hi presents exponents dels diferents sectors ideològics de la societat catalana, incloent noms rellevants propers al catalanisme i també a sectors de certa “intelligentzia” progressista. Potser per tot això, té més incidència en el bloc central de la societat civil.