16
de maig
de
2022, 08:24
Actualitzat:
8:27h
L’objectiu d’un dels espionatges del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), en el marc de l'escàndol del Catalangate, era conèixer les negociacions per l’alcaldia de Barcelona després de la victòria del republicà Ernest Maragall, segons publica La Vanguardia, que ha tingut accés a l’escrit que van presentar al jutge del Tribunal Suprem.
En concret, es va intervenir el telèfon d’una persona que estava intercedint per la configuració d’un govern de coalició entre ERC i BComú. A l'espionatge espanyol li preocupava que la formació republicana aconseguís l'alcaldia i per això volien saber l'estat de les negociacions. Tots dos partits van obtenir 10 regidors, tot i que Ernest Maragall va quedar per davant en vots. L'abstenció de Manuel Valls va permetre que Ada Colau repetís com a alcaldessa.
Maragall, en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, s'ha mostrat irritat per l'espionatge: “Tot s’hi val perquè l’independentisme no pugui guanyar i governar”. I ha afegit: “És una evidència que som en una democràcia intervinguda, amb espionatge polític i on guanyar eleccions es pot considerar un delicte”.
“Per mantenir el poder tot s’hi val, fins i tot l’ajuda del CNI”, s’ha queixat. “Jo si fos Collboni o Colau m’ho pensaria dues vegades abans de continuar amb aquesta tranquil·litat en els seus càrrecs sabent que ells són també objecte d’una manipulació democràtica explícita”, ha continuat. Sobre Manuel Valls, ha dit que “va ser un joguet més dintre d’aquesta operació d’estat”. Segons ell, “va complir amb la seva feina, amb l’encàrrec que havia rebut”.
Al seu torn, Colau ha demanat un dia després de la notícia una "rectificació sincera" de Maragall, o que ERC desautoritzi les seves declaracions amb relació al cas d'espionatge. L'alcaldessa ha afirmat que insinuar que ella ha tingut alguna complicitat o connivència amb el CNI és una "barbaritat" i ha assegurat que li dol que provingui d'una persona com Maragall, "representant d'un partit d'esquerres i company a l'ajuntament". "Encara falta un any per les eleccions: tranquil·litat", ha dit Colau.
La batllessa de la ciutat ha defensat que tant ella com el seu espai polític ha condemnat sempre l'espionatge polític i han exigit transparència i assumpció de responsabilitats. Ha dit que espiar els adversaris polítics és "incompatible" amb la democràcia. "Ho hem dit i repetit, no sé dir-ho més clar", ha finalitzat el seu missatge a través de les xarxes.
Els comuns exigeixen a Maragall una rectificació immediata
En la mateixa línia, el tinent d’alcaldia de Barcelona Jordi Martí (Barcelona en Comú) ha exigit aquest diumenge al líder d’ERC a l’Ajuntament, Ernest Maragall, un "aclariment" i una “rectificació immediata” després que hagi donat a entendre que l’alcaldessa, Ada Colau, tenia coneixement d'una “operació d’estat” per evitar que ERC governés a Barcelona el 2019.
“Ja sap ERC que els comuns hem estat sempre en contra de qualsevol mena d’espionatge polític i hem exigit transparència i assumpció de responsabilitats”, ha dit Martí en declaracions a la premsa. "És una barbaritat, una calúmnia inacceptable”, sentenciava. El número dos de Colau ha considerat que ERC "sap" que les acusacions "no corresponen a la veritat" i relacionen les manifestacions de Maragall amb rèdits electoralistes. "No hi ha res que pugui permetre insinuar que l'actuació de l'espionatge modifiqués l'elecció de l'alcaldessa, l'única cosa que es pot atribuir són els errors polítics que el senyor Maragall va fer", ha detallat Martí, que també ha recomanat a ERC que si Maragall no rectifica, l'"obliguin" a fer-ho, "com han fet altres vegades. Molt probablement el senyor Maragall necessita que algú, de tant en tant, li digui que hi ha coses que no es poden dir".
Junts defineix la investidura de Colau com a una "operació d’Estat"
El portaveu de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha defensat que les informacions sobre l’espionatge del CNI demostren que la investidura de Colau va ser una “operació d’Estat”. Martí ha subratllat que en aquell moment Junts ja ho va denunciar, i ha criticat ara un cop més la “il·legalitat permanent amb què actuen els aparells de l’Estat”. “Ho vam veure amb la infàmia preparada contra Xavier Trias i ho hem constatat també ara amb els espionatges a Elsa Artadi, Ernest Maragall i les negociacions per conformar el govern municipal”, ha afegit.
En concret, es va intervenir el telèfon d’una persona que estava intercedint per la configuració d’un govern de coalició entre ERC i BComú. A l'espionatge espanyol li preocupava que la formació republicana aconseguís l'alcaldia i per això volien saber l'estat de les negociacions. Tots dos partits van obtenir 10 regidors, tot i que Ernest Maragall va quedar per davant en vots. L'abstenció de Manuel Valls va permetre que Ada Colau repetís com a alcaldessa.
Maragall, en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio, s'ha mostrat irritat per l'espionatge: “Tot s’hi val perquè l’independentisme no pugui guanyar i governar”. I ha afegit: “És una evidència que som en una democràcia intervinguda, amb espionatge polític i on guanyar eleccions es pot considerar un delicte”.
“Per mantenir el poder tot s’hi val, fins i tot l’ajuda del CNI”, s’ha queixat. “Jo si fos Collboni o Colau m’ho pensaria dues vegades abans de continuar amb aquesta tranquil·litat en els seus càrrecs sabent que ells són també objecte d’una manipulació democràtica explícita”, ha continuat. Sobre Manuel Valls, ha dit que “va ser un joguet més dintre d’aquesta operació d’estat”. Segons ell, “va complir amb la seva feina, amb l’encàrrec que havia rebut”.
Al seu torn, Colau ha demanat un dia després de la notícia una "rectificació sincera" de Maragall, o que ERC desautoritzi les seves declaracions amb relació al cas d'espionatge. L'alcaldessa ha afirmat que insinuar que ella ha tingut alguna complicitat o connivència amb el CNI és una "barbaritat" i ha assegurat que li dol que provingui d'una persona com Maragall, "representant d'un partit d'esquerres i company a l'ajuntament". "Encara falta un any per les eleccions: tranquil·litat", ha dit Colau.
La batllessa de la ciutat ha defensat que tant ella com el seu espai polític ha condemnat sempre l'espionatge polític i han exigit transparència i assumpció de responsabilitats. Ha dit que espiar els adversaris polítics és "incompatible" amb la democràcia. "Ho hem dit i repetit, no sé dir-ho més clar", ha finalitzat el seu missatge a través de les xarxes.
Els comuns exigeixen a Maragall una rectificació immediata
En la mateixa línia, el tinent d’alcaldia de Barcelona Jordi Martí (Barcelona en Comú) ha exigit aquest diumenge al líder d’ERC a l’Ajuntament, Ernest Maragall, un "aclariment" i una “rectificació immediata” després que hagi donat a entendre que l’alcaldessa, Ada Colau, tenia coneixement d'una “operació d’estat” per evitar que ERC governés a Barcelona el 2019.
“Ja sap ERC que els comuns hem estat sempre en contra de qualsevol mena d’espionatge polític i hem exigit transparència i assumpció de responsabilitats”, ha dit Martí en declaracions a la premsa. "És una barbaritat, una calúmnia inacceptable”, sentenciava. El número dos de Colau ha considerat que ERC "sap" que les acusacions "no corresponen a la veritat" i relacionen les manifestacions de Maragall amb rèdits electoralistes. "No hi ha res que pugui permetre insinuar que l'actuació de l'espionatge modifiqués l'elecció de l'alcaldessa, l'única cosa que es pot atribuir són els errors polítics que el senyor Maragall va fer", ha detallat Martí, que també ha recomanat a ERC que si Maragall no rectifica, l'"obliguin" a fer-ho, "com han fet altres vegades. Molt probablement el senyor Maragall necessita que algú, de tant en tant, li digui que hi ha coses que no es poden dir".
Junts defineix la investidura de Colau com a una "operació d’Estat"
El portaveu de Junts a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha defensat que les informacions sobre l’espionatge del CNI demostren que la investidura de Colau va ser una “operació d’Estat”. Martí ha subratllat que en aquell moment Junts ja ho va denunciar, i ha criticat ara un cop més la “il·legalitat permanent amb què actuen els aparells de l’Estat”. “Ho vam veure amb la infàmia preparada contra Xavier Trias i ho hem constatat també ara amb els espionatges a Elsa Artadi, Ernest Maragall i les negociacions per conformar el govern municipal”, ha afegit.