Una evidència: tots els líders europeus s'han deixat plantar la jaima del coronel Gaddafi als jardins dels seus palaus. Una altra: Líbia té gas i petroli. Aquestes dues circumstàncies connoten amb la quota d'hipocresia corresponent la intervenció que va començar ahir per part d'una força aèria i naval liderada políticament per França.

Però aquesta operació conté novetats interessants i positives. D'entrada, és veritablement multinacional i no un simple exercici militar nordamericà. A més, es desencadena en suport d'una revolta de caràcter popular que corre el risc de ser esclafada per unes quantes brigades de mercenaris armats fins a les dents i amb suport aeri.

En aquest sentit, els governs occidentals donen un senyal sensiblement diferent després de dècades d'apuntalar dictadors cleptòmans, Gaddafi inclòs. Caldrà veure com es desenvolupa la campanya i, sobre tot, de quina manera es garanteix al màxim que els objectius atacats són exclusivament militars, però l'opinió pública dels països àrabs pot evolucionar si l'operació de Líbia acaba positivament per a la seva societat.

És evident que la doble moral perviurà, i allà està Bahrein per recordar-ho. Però l'alternativa era contemplar com Gaddafi massacrava un poble digne i valent. Igual que -com recorda el propi coronel- va fer Franco fa setanta anys.