La transició nacional era pagar les nòmines dels funcionaris? Perquè tot indica que, una de dues, o bé Artur Mas està aplicant una estratègia maquiavèlica que encara no podem comprendre, o bé el tipus de peix que negocien Josep Antoni Duran Lleida i Soraya Sáenz de Santamaría és de la mateixa qualitat que el que venia Ordralfabètix a l'aldea gal·la.

L'asfíxia planificada de la Generalitat sempre ha estat una arma política, però mai no s'havia utilitzat fins a l'extrem de comprometre la nòmina del propi president. Així que quan Josep Sànchez-Llibre afirma que han votat les retallades del PP "a canvi de res" no hi pot haver cap dubte sobre la literalitat de les seves paraules.

I si l'objectiu polític de l'actual Govern es limita a ingressar les nòmines dels seus funcionaris cada dia 30 és molt millor retornar les competències a Madrid. Allà sempre poden pagar i, a més, ningú no els discuteix les ambaixades. Ni que tinguin piscina.