L'any que ve no cal que hi tornin, ha quedat clar. Aquest diumenge, l'espanyolisme, a Barcelona, ha tingut un suport popular equivalent al d'una fira d'embotit a qualsevol capital de comarca. No n'hi ha més. Uns -pocs- milers de persones que es manifesten per demanar a l'estat que imposi el que a ells els convé.

El fet és que ni l'extraordinari suport propagandístic dels mitjans de Madrid, ni els diners en publicitat als diaris de Barcelona, ni els espanyols de guàrdia a cada tertúlia no els han servit de res i aquest 12 d'octubre encara hi ha hagut menys gent que l'any passat. Tant és així que fins i tot el Telediario de TVE els ha deixat de fer cas, per irrellevants, i ha tornat a centrar-se en el que consideren essencial: La cabra de la Legió i la Guàrdia Civil a cavall. Ramon Casas ja els pintava així. 

La pròpia Espanya és conscient que, a Catalunya i des de la democràcia, no passa de ser una hipòtesi minoritària. Més encara quan els espanyolistes del PSC repeteixen el discurs nacionalista madrileny, sense matisos. "Una operación de agitación y propaganda sin parangón desde la Segunda Guerra Mundial", deia Joaquim Coll, en l'enèsim circumloqui per acusar de nazis els sobiranistes. Una calúmnia que, per cert, deixa al descobert la simpatia de Coll pels falangistes de la llarguíssima barbàrie franquista, els mateixos que són a l'origen de l'entitat que codirigeix.