Ara sí que hi ha data. Aquest mes de gener els catalans seran cridats a les urnes per decidir si volen que el Parlament declari, unilateralment, la independència. L'autoritarisme estúpid de les elits madrilenyes ha arrossegat les classes mitjanes catalanes a un dilema de dimensions històriques: O emancipació política o destrucció econòmica. Majoritàriament, aquest país ha entès que la supervivència com a projecte socialment cohesionat passa, necessàriament, per trencar amb l'statu quo i organitzar un sistema democràtic propi, eficaç i transparent.

Això vol dir que les eleccions de gener són les més importants de la història de Catalunya. Allà caldrà buscar-hi un mandat dels electors que faculti el Parlament per declarar, després de tres segles, que aquest país torna a ser una més entre les nacions del món. Per això la llista de país és un instrument excepcional per a un moment excepcional. Mas i Junqueras han de tenir l'habilitat i la generositat d'omplir-la de noms, també, excepcionals.

No hi ha res fet. Però hem comprovat que els mecanismes funcionen. El país és més madur que la seva classe política i per això ha generat instruments com l'ANC o Òmnium Cultural, capaços d'esbroncar públicament uns partits que, de forma inevitable, inclouen el càlcul electoral en la seva estratègia. 

I un apunt final. És immoral que la direcció d'ICV arrossegui pel fang els sacrificis que va fer la gent del PSUC pel redreçament nacional d'aquest país. Muriel Casals, vella militant, els ho ha hagut de recordar -a ells i a d'altres- des del faristol de plaça Catalunya.