Si Catalunya tingués exèrcit només tindria generals i tropa, res de comandaments intermedis. Els comandaments intermedis dels partits que a hores d'ara es dediquen a tocar el voraviu al cabdill, esdevindrien immediatament generals de divisió. Comandants en cap de Faria als llavis, males puces amb els tiquis-miquis i magnànims amb la soldadesca.

Jo apostaria per condecorar en Josep Maria Vila d'Abadal. Només ostentant el rang de capità d'un fortí resistent a la Catalunya carlina, l'alcalde de Vic, contínuament fa valer els cognoms d'una nissaga amb els collons ben posats i  fa trontollar l'estratègia del seu estat major comandat per Josep Antoni Duran i Lleida.

Dimarts al vespre, en un debat organitzat per la Fundació Catalunya-Estat, va tornar a treure el trabuc. No només va reiterar que organitzaria l'associació de municipis per a la independència sinó que l'utilitzaria per organitzar una consulta "institucional i conjunta des dels municipis".

Però el seu pla d'atac no es va quedar aquí. Poca conya amb la noblesa de muntanya que per a ells la burgesia de ciutat no té ni mitja hòstia. "Per pactar la Diputació amb el PP, val més que la tanquin", va sentenciar. Patapam! S'imaginen Patton amenaçant  Einsenhower amb deixar una plaça conquerida si s'havia de pactar amb els estalinistes? "Els té més ben posats que Patton!", exclamava un membre d'un públic que, per cert, omplia el quart pis de l'emblemàtic edifici de la plaça de Catalunya.

I per reblar el clau, quan l'incommensurable Vicent Sanchis, debatent hàbil i punyent, li va retreure haver estat l'únic dirigent d'Unió que havia sortit de l'armari, la resposta va ser carlina. Amb mala llet, pit obert i olor de roure va recordar: "A Unió ningú surt de l'armari independentista perquè Unió és independentista des del 1931, des que es va fundar". Amatent la guàrdia, liberals, que la quarta guerra no es pot perdre!