12
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
14
d'abril
a les
12:56h
El Govern, des d'aquest dijous, commemorarà cada 14 d'abril la proclamació de la República protagonitzada per Francesc Macià l'any 1931. Així ho ha anunciat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet català. El primer acte d'aquest format el protagonitzaran el president Pere Aragonès i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. L'any passat es van complir 90 anys de la proclamació des del balcó de la Plaça Sant Jaume per part de Macià.
La primera notícia de la proclamació de la República va venir de la ciutat basca d'Eibar un cop vistos els resultats de les eleccions municipals del 1931. Entre les grans ciutats, la primera va ser Barcelona, quan Lluís Companys, també dirigent d'ERC que ha estat elegit regidor, entra a l'Ajuntament. Era poc més de la una de la tarda. Poca estona després, Macià va fer servir aquesta fórmula des poc després de la una de la tarda: defensa un Estat català que, "amb tota cordialitat", es procurarà d'integrar en la "Federació de Repúbliques Ibèriques". També va anunciar que el govern de la nova República es reuniria al Palau de la Generalitat, davant de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquell 14 d'abril del 1931 va ser una jornada de moltes proclames. Des del Palau de la Diputació, Macià va anunciar ha pres possessió del Govern de Catalunya i va enviar aquest avís: "D'aquí no ens trauran sinó morts". L'entusiasme popular a la plaça de Sant Jaume era un fet. Poc després, es va fer pública una declaració del president de la Generalitat que, en nom del poble de Catalunya, "proclama l'Estat Català sota la forma d'una República catalana", alhora que demana als altres pobles d'Espanya la creació d'una "confederació de pobles ibèrics". No serà fins més tard quan va fer fa públic el ban de Macià que és el que ha quedat com la declaració més coneguda. El líder republicà proclamava "la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica".
Pel que fa a la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017, només es va commemorar en el primer aniversari, sota la presidència de Quim Torra. Aquesta proclamació, que es va fer al Parlament i que va motivar l'aprovació de l'article 155 de la Constitució només unes hores després per part del Senat, no es va arribar a desplegar mai. S'hi va arribar després del referèndum de l'1-O, que és la data del 2017 que més consens ha acabat generant com a fita del moviment independentista juntament amb la vaga general de dos dies més tard en protesta per la violència policial.
La primera notícia de la proclamació de la República va venir de la ciutat basca d'Eibar un cop vistos els resultats de les eleccions municipals del 1931. Entre les grans ciutats, la primera va ser Barcelona, quan Lluís Companys, també dirigent d'ERC que ha estat elegit regidor, entra a l'Ajuntament. Era poc més de la una de la tarda. Poca estona després, Macià va fer servir aquesta fórmula des poc després de la una de la tarda: defensa un Estat català que, "amb tota cordialitat", es procurarà d'integrar en la "Federació de Repúbliques Ibèriques". També va anunciar que el govern de la nova República es reuniria al Palau de la Generalitat, davant de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquell 14 d'abril del 1931 va ser una jornada de moltes proclames. Des del Palau de la Diputació, Macià va anunciar ha pres possessió del Govern de Catalunya i va enviar aquest avís: "D'aquí no ens trauran sinó morts". L'entusiasme popular a la plaça de Sant Jaume era un fet. Poc després, es va fer pública una declaració del president de la Generalitat que, en nom del poble de Catalunya, "proclama l'Estat Català sota la forma d'una República catalana", alhora que demana als altres pobles d'Espanya la creació d'una "confederació de pobles ibèrics". No serà fins més tard quan va fer fa públic el ban de Macià que és el que ha quedat com la declaració més coneguda. El líder republicà proclamava "la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica".
Pel que fa a la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017, només es va commemorar en el primer aniversari, sota la presidència de Quim Torra. Aquesta proclamació, que es va fer al Parlament i que va motivar l'aprovació de l'article 155 de la Constitució només unes hores després per part del Senat, no es va arribar a desplegar mai. S'hi va arribar després del referèndum de l'1-O, que és la data del 2017 que més consens ha acabat generant com a fita del moviment independentista juntament amb la vaga general de dos dies més tard en protesta per la violència policial.